Botifarra: “Les dones em van inculcar este sentiment cap al que faig”

El Teatre Echegaray d’Ontinyent viu este divendres 4 d’abril, a les 20:00 hores, el concert final de la gira de Les veus secretes, espectacle que ha portat Pep Gimeno, Botifarra a 15 municipis des de desembre de 2024, de la mà de la Diputació de València.

Les veus secretes és un homenatge a les dones que han mantingut viva la música tradicional valenciana. Què et va moure a dedicar-los este espectacle tan especial?

És que gràcies a elles estic damunt de l’escenari “pegant la vara”. Tinc 65 anys i des dels 11 estic reunint les gravacions, i el 90 % dels arxius són de dones. Elles em van inculcar este sentiment cap al que faig. Tinc un gran agraïment cap a elles, que van guardar com si foren un aixovar les cançons perquè perduraren en el temps.

Com dius, el projecte naix del teu arxiu de gravacions que has reunit durant dècades recorrent diferents localitats. Què senties en aquells moments quan anaves de casa a casa amb la gravadora a la mà i escoltaves les cançons?

Molta emoció. Jo em vaig criar amb la meua àvia. Ella era una dona com estes, que cantaven. Va ser ella la que em va transmetre este sentiment d’emoció a l’escoltar estes dones cantar en valencià. No sé explicar-ho. Potser a una altra persona no, però a mi escoltar-les m’emociona.

Moltes d’estes dones ja no estan. Com et connectes emocionalment al reviure ara eixes veus tan importants per a tu i convertir-les en un espectacle?

És molt especial. Qui em va ensenyar La Malaguenya de Barxeta, que és la cançó que més s’escolta i més es canta? Va ser la tia Milieta i se li ha de reconéixer, perquè per a mi és un orgull. Al Cèsar el que és del Cèsar. Ella fa més de 30 anys que va morir i la família està entusiasmada. Jo, en eixa època, era un xiquet i la gent em deia “en comptes d’anar a jugar o a festejar, ve a parlar amb les àvies…”. I, ara, els familiars, fills, nets, besnets, etc. estan molt contents amb este treball que vaig fer i amb com ha arribat fins a l’actualitat. Quan em trobe amb familiars de gent a la qual en el seu moment vaig gravar, és molt emocionant.

Les veus secretes posa el focus en la perspectiva de gènere. Consideres que fins ara no s’havia valorat suficientment el paper de la dona en la transmissió del patrimoni oral valencià?

Crec que no. Em sap greu dir-ho, però pense que no, sobretot de cara a elles. És una cosa que s’ha de dir i que hem de reivindicar. De les dones que vaig gravar, hui dia, només queden la tia Tere, la monja i la tia Maria, la fornera. Són les últimes. Quan les veus encara t’expliquen quan anaven al raïm i cantaven entre totes… És una passada escoltar-les. Em recorden a la tia Milieta, a la tia Leonor, a la tia Rosario… A totes les que ja no estan entre nosaltres. Estes figures femenines hem de recordar-les i reivindicar-les.

En esta gira s’ha demostrat com el públic jove connecta amb estes veus antigues. T’ho esperaves?

És molt fort. L’any passat vam anar al Festardor i allí hi hauria unes 5.000 persones, que la més major tindria 22 o 23 anys. Jo estic acostumat al fet que tothom cante La Malaguenya, però és que les cantaven totes. Em vaig quedar impactat. I també com arriba a la gent més xicoteta. Esta mateixa setmana em deia una dona “la meua neta té 3 anys i no para amb el Tingo Tango”. Jo anava molt a Torrella, i Vicent Martínez, que era alcalde, em marmolava sobre les gravacions, em deia “això per a què ho vols? I damunt en valencià”. Si esta gent alçara el cap i vera en què s’han convertit les seues cançons, no s’ho creurien.

La gira de Les veus secretes ha passat per al voltant de 15 localitats en les quals has omplit tots els concerts. Entenc que la valoració d’este projecte no pot ser més positiva.

La veritat és que la gira ha anat molt bé, estic molt content. No m’esperava este acolliment. Totes les actuacions que hem fet les hem omplides, fins i tot hi ha hagut algun “mal te quiero”, amb gent que no va poder entrar a alguna d’estes perquè es van quedar sense entrada. A Xàtiva, vam omplir les dos sessions, i el concert del Teatre Principal de València, a benefici de la gent afectada per la DANA, que ha patit tantíssim… Ha sigut una passada. Ha sigut una experiència molt enriquidora.

La gira acaba este divendres a Ontinyent, també, amb totes les localitats esgotades.

Quan vaig a Ontinyent estic com a casa. No sé què passa, però sempre que vaig, s’ompli. Serà un final de gira molt especial.

El teu arxiu i el teu compromís amb la memòria popular continuen. Quins projectes tens al cap després de finalitzar Les veus secretes?

Encara tinc molt de material de tot el que he arreplegat en esta vida. Possiblement tenim nou disc de cara a l’any que ve. A final d’este mes d’abril anirem a Brussel·les a actuar en el marc de la celebració del dia dels valencians. La qüestió és no parar.

Suscríbete para seguir leyendo