Les empreses valencianes miren a nous mercats davant dels aranzels dels EUA

La pujada aranzelària al 20 % per als productes que arriben de la Unió Europea anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, amenaça a la Comunitat Valenciana de llastrar exportacions per valor de 2.850 milions d’euros, un colp considerable —les conseqüències previstes del qual aniran més enllà de l’àmbit comercial— enfront del qual els sectors econòmics de l’autonomia més afectats ja han començat a moure fitxa per a buscar alternatives de negoci en nous mercats.

I és que la llista d’activitats danyades per la decisió del mandatari estatunidenc és extensa. Entre estes, van ser els aparells i el material elèctric, amb 595 milions, els que més es van enviar rumb als Estats Units, encara que l’anunci també posa en risc altres partides com les dels productes ceràmics (486 milions), les màquines i els aparells mecànics (260 milions), el biodièsel i els insecticides (238 milions) o el calçat (125 milions). No obstant això, en eixe balanç també cal tindre en compte el colp per al sector agrari, els productes més afectats del qual són els vins, l’oli d’oliva, les hortalisses fresques i en conserva, així com els formatges i les carns. No en va, en conjunt, tots estos van exportar per valor de 366 milions al país durant l’any passat.

“Buscar alternatives”

Són xifres destacades enfront de les quals, com va defendre ahir el president de la CEV, Salvador Navarro, “la millor manera d’eixir reforçats és preparant-nos les empreses per a buscar altres alternatives, altres mercats”. No va ser l’únic dirigent en eixa línia. Carlos Baño, president de la Cambra de Comerç d’Alacant, va assenyalar que eixa diversificació i busca de nous mercats ara és “més important que mai”.

Així mateix, entre els sectors, des de la patronal del metall (Femeval), el seu president, Vicente Lafuente, va insistir que la UE “ha de començar a buscar en altres mercats noves aliances comercials estratègiques per a donar cobertura a les necessitats d’exportació dels sectors afectats” —com és el cas, entre d’altres, de l’automòbil—, mentres que des del Consell Sectorial del Vi de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, el seu president, José Miguel Medina, va assenyalar que la decisió de Trump “pot provocar fenòmens de sobreoferta i desequilibris en els volums”, un fet que provocaria que el sector es llance “a la busca de mercats nous”.

 Una diversificació que cobra encara més sentit si es té en compte que esta pujada aranzelària provocarà una situació en la qual es combinarà —de manera diferent segons el producte— “una reducció dels màrgens de les empreses exportadores i una pujada de preus per als consumidors estatunidencs”. Així ho defén Ernest Reig, professor emèrit de la Universitat de València i investigador de l’IVIE, que va destacar a este diari ahir que el “menys dolent” dins d’esta decisió dels EUA és que “els nostres competidors europeus suportaran el mateix aranzel i els que no són europeus, en casos com el calçat o la ceràmica [en referència a la competència de països com la Xina o l’Índia], tindran un aranzel més alt”.

En esta línia, des de la CEV també van advocar perquè esta decisió de Trump és una “oportunitat” per a “accelerar les mesures internes que han d’abordar-se en la UE per a avançar cap a una autonomia estratègica oberta i bastir ponts amb socis comercials fiables”.

Mirada a Brussel·les

De moment, i a l’espera de saber com serà la resposta des de Brussel·les, que —segons Reig— pot “encarir alguns elements que després usarà la indústria valenciana”, des de la CEV també apunten al fet que les conseqüències de l’anunci estatunidenc “tindran clars efectes de desacceleració en totes les economies, augmentarà la inflació, retardarà les baixades de tipus d’interés, i provocarà la revisió de molts projectes d’inversió empresarial”.

Suscríbete para seguir leyendo