El Consell incorpora al pressupost més de 1.000 milions de fons europeus sense gastar

Afig els crèdits de la UE no executats al tancament de l’any passat com a romanents per a 2025 i té fins a 2026 per a executar-los

Servicis Socials, Medi Ambient i Educació encapçalen la llista de conselleries amb més deures pendents

Camarero, Mazón i Merino, este matí

Camarero, Mazón i Merino, este matí / Efe/Manuel Bruque

Mateo L. Belarte

Mateo L. Belarte

València

La Generalitat haurà de gastar entre enguany i l’any que ve més de 1.000 milions de fons europeus no executats. El sobtat augment dels diners disponibles en caixa ve de la incorporació de crèdits procedents de fons europeus d’anys anteriors sense executar, els romanents dels quals s’afigen ara a cada conselleria per a poder continuar tramitant eixos projectes finançats amb diners de la UE durant l’exercici actual.

El DOGV va arreplegar este dilluns la resolució de la Conselleria d’Hisenda i Economia amb la qual s’autoritza eixe moviment de tresoreria, de 1.047,9 milions d’euros. Estos s’agregaran a l’apartat de gastos de cada conselleria, perquè cada departament puga “continuar amb la tramitació dels expedients i amb l’execució d’eixos gastos”, assenyalen des de l’àrea de Ruth Merino.

L’any passat, en els primers comptes de Carlos Mazón, el Consell ja va moure una xifra molt similar de fons europeus d’anys anteriors. En concret van ser 1.039 milions. Cal recordar que Brussel·les dona de termini fins a 2026 per a certificar les obres projectades amb diners europeus, si bé els recursos es van transferir entre 2022 i 2024 i ara els fons sense executar s’han d’anar incorporant al pressupost com a romanents, assenyalen des de la Generalitat.

Per conselleries, Servicis Socials i Vivenda (457,8 milions sense executar), Medi Ambient, Infraestructures i Territori (252,7 milions) i Educació, Cultura i Ocupació (128,3 milions) són les que més deures es deixen per a enguany i 2026. Especialment cridaner és l’augment en els fons europeus sense executar per l’àrea de Susana Camarero, que creixen en més de 100 milions respecte a l’exercici anterior. Des d’esta conselleria expliquen que la “majoria” dels seus recursos van dirigits a infraestructures, “a on els pagaments són més lents”.

“Això és pel fet que, malgrat que els fons estiguen compromesos i executant-se, es paguen bé mitjançant certificacions mensuals en el cas d’obres pròpies o bé al final, quan l’obra ja està finalitzada i certificada. És per això que es tornen a incorporar al pressupost, perquè la transferència realitzada en un any és per a executar-la en diversos”, assenyalen des de Servicis Socials.

Esta conselleria no és l’única que té ara més diners per executar que l’any passat. Encara que en altres magnituds, Agricultura passa d’incorporar 14,9 milions en 2024 a sumar ara 53 milions per falta d’execució. Sanitat passa de 26,6 milions a 40,2, i Presidència, de 3,2 a 8,5 milions.

En sentit contrari, Hisenda reduïx de 102 a 56,6 milions els fons UE per gastar; Educació baixa de 201 a 128,3 milions, i Justícia, de 12,3 a 4,2 milions.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents