Govern i Consell se situen a un pas de la batalla judicial per la memòria històrica

El conflicte polític i jurídic obert entre el Govern d’Espanya i el Consell de la Generalitat a compte de la memòria històrica té poca aparença d’arribar a resoldre’s. Sobretot després de la renovada aliança d’interessos polítics entre Carlos Mazón i Vox. Esta setmana s’ha produït la primera reunió entre les dos administracions per a abordar la possible inconstitucionalitat de la Llei de concòrdia, el projecte legislatiu que derogava la normativa memorialista del Botànic i que entra en col·lisió amb la legislació estatal. I va acabar sense acord.

Dimecres es va produir la primera trobada del grup de treball previst en el marc de la llei del Tribunal Constitucional, i allí el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica va exposar “les raons per les quals considera que la Llei de concòrdia de la Generalitat Valenciana vulnera la Constitució i els acords internacionals sobre drets humans i protecció de les víctimes”. El Govern d’Espanya ha instat la Generalitat a contestar abans del 22 d’abril. “En cas de no arribar a un acord, es presentaria el recurs d’inconstitucionalitat”, assenyalen les fonts governamentals consultades. Les posicions semblen distants.

Cal recordar que PP i Vox van presentar el març de 2024 la nova Llei de concòrdia, dins del paquet legislatiu en què també es van aprovar altres normes polèmiques, com la de llibertat educativa que està reduint el valencià en l’ensenyança, o la d’À Punt, entre d’altres. Era el primer any de legislatura, quan governaven en coalició. Aquell text canviava el paradigma del que s’ha entés com a memòria històrica en els últims 20 anys a Espanya, posant el focus en la Segona República. La llei remunta a 1931 l’inici del període en què cal reparar casos de violència política o religiosa, equiparant un període democràtic amb la dictadura. El text va obtindre el rebuig d’universitats, científics i fins i tot el Consell Valencià de Cultura.

Contra codis internacionals

El Govern, després de la seua aprovació a l’estiu, va posar en marxa la maquinària administrativa. En la seua carta a la Generalitat per a iniciar les negociacions, assenyalaven que la Llei de concòrdia “interferix amb competències estatals i no respecta el consens internacional sobre víctimes d’infraccions greus de drets humans”. “El concepte de víctima, el dret a la veritat i el dret de la reparació queden compromesos amb esta llei”. “S’aprecia la confrontació directa entre esta llei i aspectes importants de la Declaració Universal de Drets Humans, la Carta de les Nacions Unides, la Tercera Convenció de Ginebra i la resolució de l’Assemblea de Nacions Unides que va establir l’estatut jurídic públic de víctimes de greus violacions de drets humans”, assenyalaven.

Renovada aliança PP-Vox

Esta és la distància que separa ara mateix les dos administracions. Després de la ruptura del Consell per l’eixida de Vox, la dana i el renovat acord entre Mazón i Abascal per a l’aprovació dels pressupostos, la memòria ha tornat a ser una de les matèries assenyalades per PP i Vox. La formació ultra exigia retallades i el projecte de pressupostos retalla les partides en matèria de memòria. Hi ha minvaments per a exhumacions, inclosa la de Fisabio, essencial per a les identificacions. I es reduïx més de la mitat la línia per a eliminar els vestigis franquistes.

Suscríbete para seguir leyendo