Julián Calero: líder en optimisme, energia i il·lusió

L’entrenador es va aïllar de l’ambient derrotista amb la finalitat de canviar el rumb del club

L’entrenador granota és el principal artífex de l’èxit del club

L’entrenador granota és el principal artífex de l’èxit del club / F. Calabuig

Rafa Esteve

València

El Ciutat de València mai oblidarà la victòria del Llevant contra el Racing de Santander de diumenge passat. L’alé i l’espenta de la graderia, l’entrega i el compromís de l’equip, i l’èpic desenllaç del partit van ser els ingredients sobre els quals es va aconseguir un triomf tan memorable com transcendental per a potenciar les aspiracions d’ascendir a Primera Divisió. Tres són els punts que separen els llevantinistes del tercer lloc i la sensació que voleteja pels voltants del coliseu d’Orriols és que l’equip granota afronta el tram final de temporada en condicions òptimes. No només futbolístiques, sinó també emocionals.

La il·lusió per tornar a la màxima categoria del futbol espanyol s’ha després per tots els racons del llevantinisme. No en va, el principal artífex de l’èxit del Llevant habita en la seua banqueta. Julián Calero, en poc menys d’un any, ha liderat la metamorfosi en la qual s’ha submergit l’entitat, que ha passat d’un pessimisme que es va multiplicar a nivells intangibles, després del fatídic desenllaç contra l’Alabés, a la felicitat dels que somien de tornar a competir contra els millors. Sembla fàcil, però ha sigut un procés llarg en el qual la voluntat del tècnic madrileny a no contaminar-se dels mals del passat ha tingut efecte. Tampoc li va ser senzill, pel fet que durant els seus primers dies com a entrenador granota, sense que ell preguntara, li van arribar referències del baix estat d’ànim tant de treballadors com de futbolistes, els quals van afrontar el curs posterior en idèntiques circumstàncies. No obstant això, no es va tirar arrere.

De caràcter motivador, va entrar imprimint dosis d’optimisme, alegria i confiança als que van seguir en plantilla i va transmetre il·lusió als nous. Va calar en tot el món, va emetre un discurs d’entusiasme i esperança i va connectar amb l’afició, a la qual va entendre des del primer minut i es va posar en la seua pell independentment de les circumstàncies. Amb el cap fred i sense alterar la seua mentalitat, tal com va passar després de perdre en casa contra el Racing de Ferrol. El resultat a la seua energia, plasmada en un vestuari que es deixa la pell en cada partit, residix en una ratxa victoriosa que ha ajudat a pujar el Llevant a posicions de privilegi: 6 victòries en 7 partits, per a mirar més a l’ascens directe que a la promoció.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents