La jutgessa de la dana denega la personació de la Generalitat en la causa penal

La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja, que investiga la gestió de la dana del passat 29 d’octubre, ha denegat la personació de la Generalitat Valenciana en la causa com a responsable civil subsidiària per entendre que no pertoca en este moment processal.

En una interlocutòria dictada i notificada este dimecres a les parts, la magistrada cita jurisprudència de l’Audiència Provincial de València segons la qual el responsable civil subsidiari “s’incorpora al procés des que la pretensió civil es dirigix contra ell, al qual se li dona trasllat de l’escrit de qualificació o acusació, o, bé, abans d’este tràmit, quan es dicta resolució judicial per a l’assegurament de les seues responsabilitats”.

La resolució judicial, que respon a la sol·licitud presentada per l’Advocacia de la Generalitat de data 7 d’abril, no és ferma i contra esta es pot recórrer en reforma en el termini de tres dies o d’apel·lació en el termini de cinc dies.

La Generalitat havia sol·licitat ahir a la magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, personar-se en la causa que investiga les 228 morts de la dana. Una decisió que el Consell va adoptar cinc mesos després de l’obertura de les diligències obertes pels 228 morts i quatre mesos després que l’òrgan judicial de Catarroja centralitzara totes les diligències.

La petició es realitza a penes cinc dies abans de la declaració com a investigats de l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i de qui era el seu número dos en Emergències el 29 d’octubre, l’exsecretari autonòmic Emilio Argüeso.

Per “consell tècnic”

La vicepresidenta i portaveu del Consell, Susana Camarero, va confirmar ahir la petició de personació en la roda de premsa del ple del Consell. Es va presentar dilluns, encara que ahir no havia sigut notificada a les parts. La personació, segons va explicar Camarero, es formalitza per “consell tècnic” de l’Advocacia de la Generalitat i “sempre per a defendre els interessos dels valencians”. Va afegir que en cap cas té com a finalitat defendre tesis contràries a les plantejades per la titular del jutjat en les seues actuacions i va insistir que “simplement” es demana “perquè així ho establix el criteri” dels servicis jurídics.

La indefinició sobre si volia ser acusació o defensa en la causa de la dana podia costar-li la seua presència en la instrucció del jutjat de Catarroja, com així ha succeït. I com ja va succeir en la investigació per l’accident del metro del 3 de juliol de 2006 en el qual van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides. Llavors, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) va ser la tercera a personar-se en la causa del metro el 10 de juliol de 2006, només després de la família d’un mort i de l’asseguradora Zurich. Encara que “no va fer constar en la condició en la qual es personava, si com a acusació o defensa”.

Durant la tortuosa instrucció de l’accident del metro (que va acabar amb quatre exdirectius d’FGV condemnats el gener de 2020 pels 43 homicidis imprudents), la Generalitat es va alinear amb les tesis dels acusats. Fins que la Secció Segona de l’Audiència de València va instar l’Advocacia de la Generalitat, en una interlocutòria dictada el setembre de 2014, al fet que “aclarisca, en el cas en el qual no estiguera determinat, si la Generalitat actua com a acusació o defensa, ja que és imprescindible per a valorar les pretensions que realitze”. Finalment, l’Audiència de València va decidir “expulsar FGV (representada per un advocat de la Generalitat) del present recurs, per mancar, en este moment, de la necessària legitimació processal”.

Suscríbete para seguir leyendo