Lorena Silvent: “Reclamem un pacte d’estat de compliment obligatori per la dana”

“Instruments de contractació àgils, una crida al talent, un pacte d’estat de compliment obligatori i terminis d’actuació adaptats a les circumstàncies, posant el focus en la problemàtica amb la gent del poble”. Estes van ser les mesures que va sol·licitar este dimarts Lorena Silvent, alcaldessa de Catarroja, en la conferència organitzada pel Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana en matèria de resiliència urbana, en la Casa de l’Arquitectura de Madrid.

Silvent va declarar que “estem davant d’una oportunitat per a construir, juntament amb els veïns i les veïnes, una ciutat resilient tant emocionalment com urbanísticament. Dissenyarem un pla estratègic de vivenda que el municipi mai ha tingut i que ara pot incorporar-se a l’agenda urbana”. A més, va mencionar que l’opinió d’associacions com els comités locals de reconstrucció serà clau per a decidir les pautes de recuperació.

L’alcaldessa va intervindre en la ponència de “Les agendes de reconstrucció després de la dana 2024: el cas de Catarroja, Comunitat Valenciana” i va compartir escenari amb altres ponents com Elisa Rivera, directora general de Planificació, Coordinació i Transferència de Coneixement del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant; Francisco Javier Sánchez Martínez, subdirector general de Protecció de les Aigües i Gestió de Regs del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, i Luis Touriño, gerent de l’Àrea d’Innovació, Sostenibilitat i Transició Verda en EOSA.

Una de les experiències europees va ser la relatada per Marco Taal, assessor del Ministeri d’Infraestructures i Gestió de l’Aigua holandés, que va recordar que, tant en 1993 com dos anys després, Països Baixos va patir dos importants inundacions: “Les imatges de València ens recorden una lliçó que cal aprendre perquè la gent siga conscient del perill”.

L’exemple d’Alemanya

Birgit Georgi, consultora experta en el canvi climàtic i resiliència urbana a Alemanya, va assenyalar que, encara que hi ha nombrosos fons europeus i nacionals per a l’adaptació climàtica, moltes ciutats no aconseguixen accedir a estos a causa de la falta de personal i coneixements tècnics. Segons Georgi, el principal obstacle no és el finançament, sinó la dificultat per a gestionar i utilitzar la informació disponible. Com a exemple, va citar un programa nacional a Alemanya que finança al 100 % la contractació d’una persona en cada municipi dedicada a impulsar l’adaptació climàtica durant dos anys. Això ha permés superar barreres institucionals i accelerar l’acció local: “Els recursos existixen, però és fonamental organitzar-nos i treballar en equip per a aprofitar-los”, va concloure.

Suscríbete para seguir leyendo