Trump aguditza la soledat de Mazón

U posa el telenotícies mentres reposa forces i es queda amb la sensació d’haver entrat en algun moment en una altra dimensió quan veu el president de la potència number one proclamar que Gaza és un bé immobiliari d’alt valor que els Estats Units ha d’explotar. U ha de fer un esforç per a assumir que no és una paròdia televisiva, sinó el món real en 2025. El món Trump. El món del mateix que ha posat el planeta potes enlaire amb una batalla aranzelària l’objectiu final de la qual encara no sembla clar si no és que el caos és un fi en si mateix en estos moments de la història.

I com un mal en crida un altre, com ja deia el Quixot, als problemes de Mazón per la gestió de la dana se li unix la guerra comercial made in Trump, que col·loca el president valencià en una posició complexa en un moment en què el PP nacional (Alberto Núñez Feijóo) normalitzava el seu pacte de pressupostos amb Vox. De la clonació d’eixe acord en altres territoris ha deixat de parlar-se.

La cadena que va de Trump a Mazón passa pel trumpisme de Vox, els socis recuperats del president, que eviten criticar el mandatari americà malgrat els perjuís en l’economia espanyola dels aranzels i que carreguen contra la “casta” comunitària europea i les mesures de Brussel·les. I això passa mentres Génova adopta el perfil més institucional dels últims temps i s’obri a negociar i acordar una resposta amb el Govern de Pedro Sánchez, amenaçada ara pels acords amb Junts.

I, així, Mazón, el baró aliat d’Abascal per a la reconstrucció, ha anat quedant en una major soledat, llevat que Junts i Puigdemont el traguen d’esta. Fins ara és el president obligat a moviments i gestos a un costat i un altre: malabarismes mentres evita preguntes de la premsa.

Així, es reunix amb els agents socials en el Palau de la Generalitat a la recerca d’una coordinació institucional. Així, va a Brussel·les i qualifica d’“injustificats” els aranzels dels EUA. Així, rep uns representants del Partit Comunista Xinés amb tot el desplegament presidencial mentres els caps de la formació d’ultradreta demonitzen les relacions amb el país asiàtic pel viatge de Sánchez. I així, d’altra banda, qüestiona el Pacte Verd europeu i el seu conseller d’Agricultura minimitza, davant del president, les decisions de Trump i posa el dit en l’ull de Sánchez: “El de Trump es pot solucionar, el de Pedro Sánchez és irreparable”, diu. Perquè eixe és el punt en què la convergència amb els d’Abascal fluïx: el president del Govern, responsable dels grans mals.

No obstant això, més enllà d’estratègia i tàctica, el que passe amb esta batalla comercial pot tindre conseqüències greus a la Comunitat Valenciana. No és només el camp, a on el conseller afirma que les repercussions no seran molt fortes. La indústria de l’automòbil és una de les que està en una situació més delicada. I és clau en l’economia valenciana. No fa falta subratllar el que representa Ford des de 1976. Està en procés de desenrotllament i construcció una de les inversions més ovacionades per esquerra i dreta en esta dècada: la planta de bateries elèctriques de Volkswagen. El motor és peça clau en l’economia valenciana, i, si no hi ha acord de les institucions europees amb Trump, el sector pot patir. Això hauria de ser l’important en estos moments.

Suscríbete para seguir leyendo