La bambolla de la reforma electoral es torna a unflar en les Corts

La rebaixa del llistó electoral té un pas per les Corts similar al del Guadiana al llarg dels seus quasi 750 quilòmetres de curs: apareix i desapareix per moments, i és fins i tot un misteri saber en quin punt es troba el seu debat, si és que en algun moment s’ha tancat o si les seues zones visibles en terra són el resultat d’altres fonts. Siga com siga, la reforma de la llei electoral ha tornat a observar-se en el parlament autonòmic, amb una nova bambolla en la qual fins i tot el PP ha aportat aire com a principal novetat.

Els “populars” s’han unit ara a una possibilitat que han rebutjat en les últimes legislatures, en plural, i amb visió posterior fins al segle passat inclosa. Fins ara no s’havien mostrat apel·lats davant de les queixes per l’altura de la barrera electoral, procedent especialment de l’esquerra, que ha tingut en el 5 % un mur amb el qual s’han xocat en multitud d’ocasions en els 40 anys de l’autogovern.

El canvi arriba forçat per la pressió d’Ens Uneix i el perill del pacte en la Diputació de València. No obstant això, les paraules del síndic del PP, Juanfran Pérez Llorca, ahir (“Estudiarem tot el que ens presenten, pot ser una bona estratègia perquè un altre partit d’esquerres vulga concórrer a les eleccions”), no mostren cap compromís a aprovar-ho, sinó la seua disposició a estudiar-ho. O, cosa que és el mateix: aire a una bambolla que s’ha unflat i desunflat de manera reiterativa quasi al so dels interessos partidistes dels qui bufen. 

Que li ho diguen a Ciutadans. El seu discurs de regeneració democràtica els va portar a la vora d’impulsar la mesura en temps del Botànic. L’esquerra els necessitava perquè es requerixen dos terços de la cambra per a canviar esta llei. Eren moments de cotes altes per als taronja, que van primar el seu càlcul al suposat ideari que els sostenia. Al final de la legislatura passada, un Ciutadans en caiguda es va mostrar a favor de la reforma, però la seua sagnia en forma de trànsfugues va impedir tindre els vots suficients.

Així, siga en forma d’ILP per la Unió Municipalista, perquè el PSPV revisca la iniciativa de 2023 —sense aclarir si la presentarà o no— o perquè el PP (i, per tant, el Consell) ha fet un gir i considera que el 3 % és un percentatge més just que el 5 % per a tindre representació, la reforma de la llei electoral torna a ser part del debat. De si és una altra vegada una bambolla o un canvi definitiu no només estaran atents els impulsors de la plataforma municipalista.

La llista de beneficiats/perjudicats és més àmplia que mai, perquè l’escenari només tendix a la complexitat; des de qui rascaria vots una hipotètica candidatura de caràcter independent de Jorge Rodríguez fins a la influència en la sempre regirada sopa de sigles del flanc esquerre (Unides Podem, la suma d’EU i Podem, ja es van quedar fora en 2023), passant per incentius a hipotètics localismes provincials o el hui endormiscat “fenomen Alvise”.

Suscríbete para seguir leyendo