Les promeses de Corberán

Carlos Corberán no només està demostrant ser un gran entrenador. El seu crèdit va més enllà dels resultats esportius. El tècnic del València també s’ha guanyat el respecte del vestuari i de l’afició a través del seu discurs. El de Cheste ha complit tots i cada un dels objectius que es va anar marcant des de la seua arribada a la banqueta el passat 25 de desembre. Aquelles primeres paraules que sonaven a teoria durant els mesos de desembre i gener s’han convertit, amb el pas del temps, en fets i realitats. Així s’ha forjat la reacció d’un equip i la credibilitat d’un entrenador que s’ha erigit en el gran salvador de la temporada. Paraula de Corberán.

El de Cheste es va marcar dos objectius en el seu acte de presentació el passat 28 de desembre de 2024: retornar la il·lusió a la gent i recuperar la millor versió dels jugadors. “Espere i desitge recuperar la il·lusió de les persones que l’han perduda”. Més de cent dies després, l’aficionat torna a estar orgullós del seu equip i acudix a Mestalla amb la il·lusió de veure’l competir i no agonitzar com en la pitjor primera volta de la història. En aquella primera roda de premsa, Corberán va afirmar que el seu objectiu era “recuperar el màxim nivell” dels jugadors. Tres mesos després, els ha fets millors. “Estic convençut que estos jugadors poden donar més nivell. Els he vist el rendiment, els he vist fer coses molt bones en el camp. El meu objectiu serà recuperar el màxim nivell que soc conscient que ells tenen”. Tenia raó. Hi havia marge de millora i Corberán l’ha trobada.

A penes feia una setmana que ocupava el càrrec i Corberán ja es va adonar que estaven en el camí correcte. “Si l’equip manté l’actitud, el compromís i l’esforç d’estos dies, creixerem molt. El que he vist m’ha agradat i, si som capaços de mantindre això, creixerem”, deia el 2 de gener com a cuer de Primera. I tant que va créixer. Tres mesos després, té un matalàs de sis punts respecte al descens. El seu equip, hui dia, és un calc del que projectava llavors al seu cap: “Vull un equip entregat, valent i resilient. Vull que això es manifeste en els partits i acostar-nos al València que hem de ser”, deia eixe 2 de gener. Tal dit, tal fet. Les seues paraules van arribar al camp i amb elles les victòries.

Corberán va voler dotar l’equip de personalitat i identitat des del primer dia, com deia el 10 de gener. “Hem de mostrar la identitat de joc, traslladar-la al camp, ser capaços d’atacar, defendre i manejar bé els temps”. Malgrat la joventut i la inexperiència de molts jugadors, l’equip ha aprés a gestionar els avantatges i els minuts finals. I això és mèrit del míster. “M’agrada que l’equip estiga guanyant en personalitat, entrega i compromís”, anunciava el 19 de gener.

El tècnic també va encertar en com seria d’important Mestalla per a l’equip. “Mestalla és molt important per a nosaltres i ens donarà l’energia que necessitem”, deia el 31 de gener en sala de premsa. I tant que es va convertir en un element diferencial en la lluita per la permanència. El vell coliseu va passar de ser un camp vulnerable del futbol espanyol a un dels fortins de la Lliga.

Zero relaxació

El seu últim missatge al vestuari ha sigut mantindre el nivell d’exigència i treball malgrat la renda de sis punts. Relaxar-se està prohibit.

Hugo Duro va aprofitar la roda de premsa per a explicar com és el seu entrenador en el dia a dia i en la seua manera de treballar: “Com el veus tu, el veiem nosaltres. És un entrenador increïble. Tot el que escrigueu d’ell que treballa es queda curt, perquè també és ambiciós i ho prepara tot al mil·límetre. És difícil no créixer amb ell, perquè t’ho deixa tot mastegat. Riurà més o menys, però el que compta és que traga rendiment als jugadors i totes les meues paraules són bones”, exposava l’ariet.

Crida l’atenció, a més, el canvi radical que ha fet l’equip respecte a l’anterior etapa, encara que Duro no va voler responsabilitzar ni fer de menys a Rubén Baraja, englobant la responsabilitat en tots: “Ha canviat coses, però les comparacions són odioses. Amb cada un treballem unes coses. L’última època amb Rubén no vam estar bé i amb Carlos es va imposar molta faena i l’equip va estar bé. També cal tindre sort, i amb Rubén no la vam tindre. Contra Osasuna marques en el 85, en el Bernabéu al final també. Hem tingut sort, però la sort es busca”, assenyalava.

Suscríbete para seguir leyendo