Maria Beneyto es fa forta en la Universitat

La Nau acull una exposició per a “situar l’obra d’esta gran escriptora en el lloc que hauria d’ocupar en les literatures catalana i espanyola contemporànies”

També hi ha un cicle de conferències sobre la seua figura, que s’allargarà fins a octubre

Maria Beneyto

Maria Beneyto / Levante-EMV

València

La Universitat de València se suma a la commemoració de l’Any Maria Beneyto —establit este 2025 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua— i acull en La Nau l’exposició “Maria Beneyto, cresol d’escriptura femenina i feminista”, un projecte organitzat per la Biblioteca Històrica i el Vicerectorat d’Investigació amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura.

L’exposició, fins al 6 de juliol, recorda el trajecte creatiu de l’escriptora valenciana, que, malgrat ser desconeguda per al gran públic, és considerada la més important de la postguerra valenciana i una de les dones de lletres fonamentals de la literatura contemporània.

Va publicar tant poesia com narrativa, va escriure tant en valencià com en castellà, i, “en les dos llengües, així com en els diversos gèneres en els quals va realitzar la seua obra, va sobreeixir”, assenyala la UV.

La Sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica de La Nau acull l’exposició, comissariada per Josep Ballester-Roca, professor i catedràtic del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UV, que va arribar a conéixer l’autora, sobre qui va publicar Maria Beneyto, una dona forta, una obra editada amb Bromera i il·lustrada per Helga Ambak.

L’exposició compta amb quatre seccions: antecedents d’escriptores o lletraferides valencianes, des del segle XV; lectures, referències i aspectes socioculturals que apareixen en la seua obra; La dona forta, l’obra més emblemàtica de Maria Beneyto i una de les novel·les més interessants dels anys seixanta, sobre la dona i l’emancipació femenina; i els reconeixements que l’autora va rebre.

Deixar de costat la invisibilització

“Amb esta exposició, la Biblioteca Històrica, a més de manifestar, una vegada més, el seu compromís amb la difusió del patrimoni bibliogràfic que conserva i el suport a la cultura valenciana, aspira també a impulsar i enfortir la figura de les dones, indiquen des de la UV. “La Biblioteca Històrica de la Universitat de València fa un pas més en l’intent de situar l’obra d’esta gran escriptora en el lloc que hauria d’ocupar en les literatures catalana i espanyola contemporànies”, defenen, ja que va ser víctima d’una “doble minorització, la lingüística i la de gènere”.

Maria Beneyto.

Maria Beneyto. / Levante-EMV

Si bé La dona forta és una de les seues obres més aclamades, els textos poètics de Maria Beneyto (València,1920-2011) van irrompre amb força en el panorama gris de la literatura valenciana de la dècada dels cinquanta, amb títols com Altra veu, Eva en el tiempo o Criatura múltiple, que la van fer mereixedora d’alguns premis. Altres títols publicats en dècades posteriors són Ratlles a l’aire, El agua que rodea la isla i Vidre ferit de sang.

Després d’un llarg silenci, l’autora torna en els noranta, després d’animar-se per la reedició d’alguna de les seues obres i la publicació d’antologies. En esta nova etapa apareixen Després de soterrada la tendresa, Hojas para algún día de noviembrePara desconocer la primaveraElegies de pedra trencadissaEl mar desde la playaBalneario i Bressoleig a l’insomni de la ira.

Referent de les lletres valencianes

Per a Ballester, l’autora estaria en el podi d’escriptors valencians de postguerra, al costat de Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster (com a poeta), a qui els unia una amistat, a més de generació. Conta que Fuster “sempre la va tindre present pràcticament en tot el que va escriure”. També la va conéixer Vicente Aleixandre —futur Nobel de Literatura—, que “la reivindicava com la millor poeta de la seua generació”.

De la mateixa manera, va tractar amb d’altres com Alejandro Gaos, Pla i Beltran, Ricardo Orozco, Carles Salvador, Francesc Almela i Vives i Xavier Casp. Té, segons Ballester, “qualitat literària de sobres, poèticament i narrativament” i va ser “una avançada per a l’època, i això a Espanya no era tan fàcil”.

Un cicle de conferències

D’altra banda, a més de l’exposició, la Universitat de València ha iniciat esta setmana un cicle de conferències sobre l’autora. Amb el títol “Maria Beneyto, l’escriptura forta i múltiple”, el cicle també pretén reivindicar la figura i la trajectòria creativa de Maria Beneyto, i anirà més enllà de l’exposició, ja que es prolongarà fins a octubre.

La segona conferència d’este cicle, amb el títol “Tocar mare. Maria Beneyto en la poesia de final de segle XX”, estarà a càrrec de Lluïsa Julià Capdevila, investigadora i crítica literària, i tindrà lloc en el Col·legi Major Rector Peset el pròxim 8 de maig, a les 19:00 hores. La conferència exposarà els canvis que s’han fet en el panorama poètic escrit per dones del final de segle XX i de quina manera, temes i tractaments s’incorpora la poesia de Beneyto.

Maria Beneyto és, ara, “una de les veus més potents i singulars no només d’entre la seua generació, sinó en el conjunt del sistema literari”, afirmen des de la UV.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents