La nova edició de ‘La ciutat de València’ descobrix un centenar de dibuixos inèdits de Sanchis Guarner
La presentació de l’obra revisada pel professor Vicent Boira es convertix en un acte en defensa del “patrimoni emocional” dels valencians
El curador de la publicació editada per la Universitat de València revela que el llibre inclou materials inèdits de la biblioteca de l’intel·lectual valencià
Ricard Pérez Casado va participar en la posada de llarg d’esta iniciativa i va criticar la “dreta reaccionària” que va deshonrar en vida el lingüista i humanista

Nueva edición de "La Ciutat de València" de Manuel Sanchis Guarner revisada por el profesor Vicent Boira / Fernando Bustamante
L’acte de presentació de la nova edició revisada de La ciutat de València. Síntesi d’història i geografia urbana, el llibre de Manuel Sanchis Guarner que va veure la llum per primera vegada en 1972, ha reunit, esta vesprada, en la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset, un nombrós públic i un grup de personalitats que han fet valdre esta magna obra que va revolucionar el coneixement sobre l’evolució i el patrimoni urbà de la capital valenciana.
La presentació ha comptat amb la presència de Mavi Mestre, rectora de la Universitat de València; Teresa Ferrer, directora de Publicacions de la Universitat de València; Ricard Pérez Casado, alcalde de València de 1979 a 1988; Ortifus, humorista gràfic i col·laborador habitual de Levante-EMV; i el catedràtic, professor i geògraf Josep Vicent Boira, curador de l’obra.
En 1972, el professor Manuel Sanchis Guarner va publicar este llibre fonamental per a conéixer la història de València i apreciar el patrimoni urbà de la capital valenciana. Mig segle després, torna als carrers en una nova edició a càrrec de Josep Vicent Boira, amb continguts actualitzats i, sobretot, un renovat corpus gràfic. Esta versió enriquida oferix una visió renovada de la ciutat, des de la seua fundació romana fins a l’arquitectura del segle XX.
Tal com va assenyalar el professor Boira, esta nova edició de La ciutat de València mostra un aspecte totalment desconegut de Manuel Sanchis Guarner, ja que s’han incorporat “fins a 130 dibuixos inèdits” de l’intel·lectual nascut en la plaça de l’Almoina, que destaquen per la seua “expressivitat gràfica”. Estos dibuixos i il·lustracions els va descobrir el mateix Boira quan va anar a consultar els dos toms originals que es troben en la Biblioteca Valenciana.

Nova edició de ‘La ciutat de València’, de Manuel Sanchis Guarner, revisada pel professor Vicent Boira / Fernando Bustamante
Literalment, estos dibuixos creats de la mà del mateix autor, li van caure de dins d’un dels manuscrits mecanografiats quan Boira va anar a analitzar estos documents. Esta troballa ho va canviar tot, i va portar al fet que Boira i l’equip de Publicacions de la Universitat de València redimensionaren el projecte editorial i el milloraren qualitativament.
De fet, com va explicar Teresa Ferrer, el producte final que ara podran gaudir els valencians inclou estos 130 dibuixos originals de Sanchis Guarner, més les imatges de 100 llocs que han sigut fotografiats de nou per a esta publicació i 200 imatges històriques més que s’han tornat a treballar amb les noves tecnologies per a oferir una millor edició i inserció en este llibre nou.
“Esta obra forma part del patrimoni cultural de tots els valencians i també del patrimoni emocional dels valencians”, va subratllar Teresa Ferrer. És la continuació de l’exposició organitzada i celebrada per la Universitat de València en 2022, que va incloure la publicació d’un catàleg molt valuós, que es va dur a terme per a celebrar el 50 aniversari de la primera edició de La ciutat de València. Síntesi d’història i geografia urbana. “Esta mena de projectes reivindiquen la missió cultural” va destacar Ferrer al respecte.
La rectora Mavi Mestre va remarcar que la figura de Sanchis Guarner és exemple del sofriment de la nostra societat al llarg del convuls segle XX. Per això, esta edició revisada de 2025 “és també un homenatge a les persones que van protagonitzar dècades de lluita en la llarga nit del franquisme i per a aconseguir la preservació d’una memòria històrica, que és la preservació d’una lluita tan difícil per a aconseguir una recuperació dels drets i de la llibertat dels valencians”. En tot cas, ha dit Mavi Mestre, este llibre de Sanchis Guarner ens remet també al paper històric de la universitat, “una Universitat de València, creada per la ciutat de València, per als valencians i les valencianes, i que reprén el somni del rei Jaume I de crear i construir una universitat pública i oberta al poble valencià”.

M. M.
En paraules de Boira, i com ja va escriure Antonio Furió en la seua edició d’esta obra magna de 2007, la ciutat de València de Sanchis Guarner “és la millor obra que s’ha escrit d’una sola mà” sobre la història, la geografia i, fins i tot, l’urbanisme de la capital valenciana. Perquè és un tractat que oferix tres nivells de lectures. “El primer nivell, el text, permet conéixer el que passa en cada període històric. I després hi ha dos nivells més: la riquíssima col·lecció gràfica amb més de 600 il·lustracions sobre València, que permet que la gent puga recordar la imatge de cada espai de la ciutat amb la presència de mapes, de fotografies, de gravats, fins i tot de clixés de llibres que costa molt de trobar”. I, finalment, un tercer nivell, que són els peus de fotos o il·lustracions, a on el senyor Manuel “intentava aportar sempre una informació afegida. Anava més enllà de la mera descripció de la foto”, va significar Boira.
Quant al domini de la tècnica del dibuix, l’il·lustrador gràfic Ortifus va assenyalar que Sanchis Guarner oferix “la màxima expressió amb la mínima línia, utilitza molts silencis, té una capacitat extraordinària, sempre dibuixa per alguna cosa, transmet de manera fresca i divina, però sempre amb una tècnica precisa”. Una tècnica, va explicitar Ortifus, que primer realitzava amb una primera “aproximació en llapis i després dibuixava en tinta de tinters”.
Finalment, un emocionat Ricard Pérez Casado va retre homenatge al senyor Manuel pel seu compromís amb la cultura valenciana. “Va dedicar tota una vida a una labor gegantesca malgrat patir els insults i les incomprensions més amargues” dels “cavernícoles” que només li van tributar “el menyspreu a un home” que va dedicar la seua vida a la cultura i a la llengua valencianes. Perquè, va finalitzar, “la dreta reaccionària encara no sap encaixar que ni eren valencians ni demòcrates, només eren i són feixistes”, els que van obligar fins i tot a parar la comitiva fúnebre de l’intel·lectual.
Suscríbete para seguir leyendo
- La sèptima manifestació contra Mazón canvia de recorregut per a no coincidir amb la processó de Sant Vicent Ferrer
- Dos atesos i set cotxes afectats en un incendi a Gandia
- PSPV i Compromís obrin noves vies per a estretir el setge del 29-O sobre Mazón
- Crisi a Torrent: la majoria del govern PP-Vox, en l’aire
- Bernabé: “La telefonada més llarga entre Pradas i Mazón en el Cecopi va ser casualment quan estaven decidint què fer”
- Les tempestes desborden el barranc de l’Horteta a Torrent
- La perillosa canya invasora avança una altra vegada sense fre després de la dana
- Les 108 telefonades de Salomé Pradas enfront de les 240 de Bernabé el 29 d’octubre