El presumpte piròman del Saler nega ser l’autor dels incendis i ho atribuïx als seus antecedents ja cancel·lats

El juí contra el presumpte autor dels incendis registrats en la Devesa del Saler ha començat este matí en la Secció Primera de l’Audiència Provincial de València. Juan C. E., advocat penalista en exercici, ha negat ser l’autor de cap dels focs que se li atribuïxen. Ni el del 21 d’octubre de 2023 ni el del 14 de gener de 2024, els dos en massa forestal protegida i amb risc per a les persones. Els altres nou que inicialment li imputava la Guàrdia Civil quan va ser detingut van ser sobreseguts.

L’acusat, que s’enfronta a una petició de pena de sis anys de presó per un delicte continuat d’incendi forestal, ha explicat que en el primer incendi, del 21 d’octubre, es va trobar un foc de xicotetes dimensions quan va eixir a passejar, però que no va poder apagar. Segons ha insistit, ell mateix va telefonar a Emergències 112 per a alertar d’este. Per a tractar de justificar que uns testimonis el veren eixir precipitadament d’entre els matolls, principal prova de l’acusació, el processat sosté que simplement estava fugint de les flames.

Juan C. se sent víctima d’una persecució i atribuïx la seua detenció a uns antecedents ja cancel·lats. De fet, ha reconegut que l’any 2000 va tirar un artefacte pirotècnic al carrer durant les Falles, i, encara que esta causa es va arxivar, uns anys després, “en 2005, em van intentar imputar un incendi al Saler”.

Els especialistes en investigació d’incendis forestals han confirmat que els dos focs ara jutjats van ser intencionats i descarten el possible origen accidental. Es tracta de zona forestal protegida i molt prop de vivendes habitades, d’ací el risc per a les persones d’haver-se propagat. Per la forma en la qual es van iniciar establixen que van ser provocats per la mateixa persona.

Per la seua banda, el cap del Seprona de la Guàrdia Civil de València, instructor de les diligències, ha detallat els indicis que els van portar a sospitar de l’acusat, com la gran quantitat d’encenedors trobats en el registre domiciliari o el fet que tardara més d’una hora a obrir-los la porta quan van anar a detindre’l, malgrat que van veure llum en la finestra abans de cridar.

Respecte a estes dos qüestions, l’acusat manté que estava dormint i que els encenedors estaven simplement guardats perquè és fumador i se li anaven acumulant.

Durant el temps que el presumpte incendiari va romandre en presó provisional, des del 26 octubre de 2023 fins a desembre d’eixe mateix any, es van produir dos incendis més. El capità del Seprona ha explicat que un d’estos van ser rebrots d’arrels enterrades candents, i el registrat el 15 de novembre no guarda cap relació i similitud amb els anteriors.

El Ministeri Fiscal i l’acusació que exercix l’Ajuntament de València sol·liciten per a l’acusat sis anys de presó i el pagament de més de 120.000 euros en concepte de responsabilitat civil. També es reclama una multa de 10.800 euros.

El Seprona de la Guàrdia Civil atribuïx a l’acusat onze incendis que es van produir l’octubre de 2023 i el gener de 2024, a més de diversos conats. S’estima que van cremar més de 30 hectàrees i es va haver de desallotjar desenes de persones. Encara que finalment només se’l jutja per dos d’estos per “existir testimoniatges directes de la seua proximitat al lloc dels fets”.

Els altres nou incendis van quedar sobreseguts, perquè els indicis van “ser insuficients per a acreditar la seua autoria, la localització pròxima dels incendis o el fet que l’investigat caminava per una via per la qual necessàriament havia de circular per a accedir al seu domicili després del treball”.

Suscríbete para seguir leyendo