Bernabé confirma que en el Cecopi no es va parlar del Poio fins que va transmetre l’alerta de l’alcaldessa de Paiporta a les 19 hores

La delegada del Govern ha iniciat la seua declaració davant de la jutgessa de la dana a les 9:41 hores, després d’accedir a la Ciutat de la Justícia poc abans de les 9 del matí. Pilar Bernabé ha confirmat a la magistrada Nuria Ruiz Tobarra que va contactar per primera vegada amb la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, a les 12:30 hores del 29 d’octubre per la desaparició d’un camioner en la comarca de la Ribera. També ha confirmat que en eixe moment li va oferir la participació de l’UME (Unitat Militar d’Emergències) per a qualsevol contingència que es produïra, segons acaba d’explicar a preguntes de la magistrada. “Demana’m l’UME, per favor”, assegura Bernabé que li va dir a Salomé Pradas a les 14:33 hores, davant de la situació que ja es vivia a Utiel pel desbordament del riu Magre. Un extrem que la consellera va arribar a negar en dies posteriors a la dana.

Bernabé també ha exhibit a la magistrada el llistat de telefonades que va fer el 29 d’octubre. “Em servix de cronologia”, ha explicat. Algunes acusacions han protestat al presentar la delegada del Govern este llistat i al·legar que no pot consultar notes mentres declara. Finalment, la magistrada ha autoritzat Bernabé a aportar el llistat de les telefonades i a consultar les notes que porta per a la seua declaració.

La delegada del Govern també ha explicat sobre les hores clau del dia de la dana que va advertir del desbordament a Paiporta a les 19 hores, després de rebre una telefonada de l’alcaldessa d’este municipi de l’Horta, Maribel Albalat, i que Pradas va respondre que “també passava en altres municipis”.

Sobre les comunicacions amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, la delegada del Govern ha confirmat a la magistrada que el cap del Consell li va telefonar des d’un telèfon que desconeixia, perquè tenia problemes amb el seu. “Em va dir que se li havia desbaratat el telèfon i que havia intentat localitzar la vicepresidenta primera [del Govern central, Teresa Ribera que estava a Brussel·les], però que no havia pogut contactar per problemes amb el seu terminal”.

Bernabé també s’ha detingut a preguntes de la jutgessa sobre l’enviament de l’Es Alert, el missatge remés a les 20:11 hores del 29-O i que la magistrada considera “tardà i erroni”.

La delegada del Govern sosté que l’enviament del missatge es va proposar en el Cecopi cap a les “19:05 o 19:10 hores, l’hora precisa no puc donar-li-la”, després del primer tall en la videoconferència del Cecopi que impedia als que estaven en remot assistir al que es debatia, i que la Generalitat també ha admés en els seus escrits a la magistrada.

De fet, es va produir un segon recés, cap a les 19:40 hores, “per a redactar el text del missatge” Es Alert que es va remetre a tots els telèfons de la província de València. En eixe interval, Bernabé assegura que es va dedicar a fer telefonades a alcaldes i efectius de la Guàrdia Civil. “Enmig de les telefonades em va sonar l’Es Alert”.

Bernabé compareix hui com a testimoni, per la qual cosa està obligada a declarar i a respondre a totes les preguntes que li faça la magistrada, els fiscals i els advocats de les dos defenses i les acusacions particulars i populars.

Pilar Bernabé ha sigut la diana de les formacions d’ultradreta personades en la causa de la dana que han intentat, sense èxit, que fora investigada en la causa de la dana. També han intentat “corresponsabilitzar-la” de les decisions, o falta d’estes, adoptades el 29-O tant la Generalitat com els dos únics investigats. Salomé Pradas i Emilio Argüeso van desviar divendres cap a Bernabé la codecisió sobre les mesures de l’emergència. També la corresponsabilitzen de la “falta d’informació” sobre els barrancs per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Tant la jutgessa com la Fiscalia han frenat en sec estos intents. “Associar a la delegada del Govern la responsabilitat en les defuncions i lesions imprudents del dia 29 d’octubre, tot i que la competència en matèria de protecció civil és autonòmica i la inactivitat es va produir en este àmbit, manca de qualsevol agafador legal”, va advertir la jutgessa en una interlocutòria del 24 de febrer. Per a la Fiscalia, “la comesa de la delegada del Govern, al no ser declarada la situació d’emergència d’interés nacional, era d’estricta coordinació de l’Administració estatal amb l’autonòmica”. El Ministeri Públic ha demanat a l’Audiència que no admeta el recurs d’Hazte Oír per a investigar Bernabé.

I en la mateixa direcció es va pronunciar la Fiscalia provincial de València quan va informar sobre el recurs, davant de la Secció Segona de l’Audiència de València, de Salomé Pradas, en el qual demana que s’anul·le la seua imputació i que s’arxive la causa penal, perquè es dirimisca en la via contenciosa administrativa. El Ministeri Públic considera que “el Consell és l’òrgan superior de direcció i coordinació de la protecció civil en la Comunitat Valenciana en l’àmbit de les seues competències”. A més d’afegir que correspon al conseller o consellera titular de la conselleria competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències la funció d’“exercir el comandament únic de l’emergència”, la qual cosa suposa “determinar les mesures de protecció més convenients per a les persones, els béns, el medi ambient i per al personal dels servicis d’intervenció”. I la decisió de constituir el Cecopi. En este òrgan de decisió o cervell de l’emergència, la Fiscalia destaca que s’incorporarà un representant de l’Administració general de l’Estat per a “aconseguir una millor coordinació en la gestió de les emergències”.

Suscríbete para seguir leyendo