Quasi la mitat dels municipis amb platges necessiten obres i més arena per l’erosió

Quasi la mitat de municipis costaners valencians, vint-i-cinc d’un total de seixanta, necessiten obres de regeneració o de contenció per a fer front als greus problemes d’erosió. La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructura i Territori xifra en fins a seixanta-quatre les platges afectades en estos consistoris del litoral, situades en trams regressius, i que requerixen aportacions d’arena, espigons, esculleres o restitució de cordons dunars. En un 14 % del litoral, els problemes d’estabilitat poden qualificar-se ja, a més, de greus, amb el golf de València en situació més fràgil.

El calfament del Mediterrani

La recurrència i intensificació dels temporals des de 2018 pel calfament del Mediterrani, la presència de ports i la reducció de l’arribada de sediments per via fluvial han anat incrementant la pèrdua de superfície d’alguns arenals. El grup de cartografia geoambiental i teledetecció de la UPV ha acreditat que s’ha perdut més del 50 % de la superfície en l’oval de València en poques dècades. Les anàlisis practicades per la Universitat de València sobre l’evolució de la línia de costa entre Alcossebre i Orpesa, o les que ha dut a terme l’Institut d’Ecologia Litoral amb la Universitat d’Alacant coincidixen en eixa preocupant tendència de la dinàmica litoral. 

Fins a 2050

Els estudis duts a terme pel Cedex posen xifres a eixe retrocés fins a l’any 2050. Així, entre el port de Castelló i el de Sagunt, platges com les de Nules podrien perdre fins a 58 metres, seguida per Xilxes (52), la Llosa (50), Moncofa (47), Almenara (41), el Grau de Borriana (37), Almardà (27) i Sagunt (21), com a exemples més cridaners. En el tram fins a Dénia, els efectes serien un poc menors. A Guardamar en serien 23, el màxim, amb 21 per al Saler, 14 a Tavernes de la Valldigna, 20 en Bellreguard o 15 a Piles i Oliva. Un mal ambiental d’enorme impacte per al turisme. Punts com Pinedo i el Saler ja han perdut més de 30 metres.

Entre les últimes intervencions aprovades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic destaquen cinc projectes que s’arrosseguen des de desembre de 2019 i que afecten Dénia, Cullera i Sueca. Es tracta de l’extracció d’arena d’un jaciment submarí localitzat en la costa de Cullera amb la finalitat de regenerar les platges de Marineta Casiana, el tram entre el port de Dénia i el riu Girona, Marenyet, l’Estany de Cullera, així com el Perelló, Pouet i les Palmeres.

Acció de l’onatge

Tots estos són enclavaments altament afectats per l’acció de l’onatge en els quals es perseguix recuperar una amplària estable. A més de l’abocament d’arena, en alguns casos es preveu la construcció d’espigons o la restitució del cordó dunar per a reforçar la defensa natural, així com millorar la qualitat ambiental i paisatgística.

La Direcció General de Costes assenyala que es tracta d’obres, les de Dénia, amb una vida útil entre els deu i els quinze anys. El tram que abasta els quasi tres quilòmetres del Marenyet i l’Estany de Cullera suma a l’abocament de més d’un milió de metres cúbics d’arena tres espigons rectes fins a aconseguir un mínim de quaranta metres d’amplària de platja. L’objectiu: recuperar la línia de costa de l’any 1957. Quant al Perelló, Pouet i les Palmeres, en el Parc Natural de l’Albufera, els treballs permetran guanyar una amplària mitjana de platja de 22 metres.

Risc d’inundació

En les anàlisis d’alternatives s’especifica que la lliure evolució de la línia de riba “no resulta sostenible, per implicar una regressió cada vegada més accentuada i un continu desgast”. Una cosa que suposaria, subratllen, “un risc imminent d’inundació i afecció tant de béns immobles com de determinats hàbitats en uns certs punts”. Per eixe motiu, la intervenció és obligatòria coste el que coste, com assenyala la memòria de les obres.

El tram entre els ports de Castelló i Sagunt, per exemple, presenta problemes tan greus que han obligat a recórrer al transvasament de sediments, graves en la majoria de casos, que, per l’absència d’elements de retenció efectius —la pèrdua de les prades de Posidònia és un altre mal— han derivat en un avanç progressiu de la fracció pedra. Una cosa que provoca una pèrdua de comoditat i seguretat per als banyistes.

Suscríbete para seguir leyendo