El pròxim repte de Corberán: tornar al ‘top’ 10

Amb la conquesta del Bernabéu, el València CF va tornar a guanyar lluny de casa després de 354 dies sense fer-ho, des del 0-1, gol d’André Almeida, en El Sadar. Des de la victòria del 15 d’abril de 2024, última de la temporada passada, queden encara comptes per saldar amb l’afició, nous desafiaments per als de Carlos Corberán, que es resumixen en la tornada a posicions més conformes amb la trajectòria històrica del club del ratpenat.

Amb aquell triomf contra Osasuna, els valencianistes van resistir instal·lats en la sèptima plaça, que, en la pràctica, assegurava al final del torneig un bitllet per a la UEFA Conference League, una vegada que l’Athletic havia alçat la Copa deu dies abans a Sevilla. No obstant això, el cap de setmana següent, el Betis va assaltar Mestalla amb dos gols d’Ayoze i va recuperar una posició que ja no perdria. Per al València, aquella jornada 31 va ser l’última en la qual ha xafat un dels llocs europeus que atorga la lliga espanyola.

No ha tornat a fer-ho. Ha passat un any natural i tota una lliga, 38 jornades —set del curs passat i 31 de l’actual—, sense ni tan sols assaborir per uns dies la sensació d’entrar en la zona europea. A més, de l’inici d’esta temporada 24/25 ençà, l’equip blanc-i-negre tampoc ha gaudit ni una sola data dins del top 10. Precisament, tant la possibilitat de tornar a barallar per Europa com el pas previ, el retorn a la mitat alta de la classificació, apareixen com a noves motivacions en el vestuari.

Este dissabte, el grup visita el Rayo Vallecano, dècim amb tres punts més. Hi ha més rivals per davant, però les paraules de Luis Rioja, futbolista experimentat i influent, mostren l’ambició de poder virar cap a metes més habituals en la vida centenària del València. “No és que m’agradaria, somie amb això. És el més gran per a un club, que l’equip cresca, que jugue les màximes competicions i més altes possibles. M’agradaria ser més ambiciós, però la realitat d’enguany ha sigut diferent”, va dir l’extrem sevillà, que cataloga el club com “un dels millors de la història de la Lliga, campió pràcticament de tot”, a pesar que “la competició ha portat a un objectiu pel qual el València no està acostumat a lluitar”.

Encara que abans, per a poder complir amb eixe desig i canviar el rumb de la temporada, el cos tècnic ha fixat un repte immediat: superar prompte la barrera dels 40 punts. És a dir, aprofitar els dos pròxims encontres amb el Rayo i l’Espanyol per a escalar mentres se certifica la permanència en Primera en un any en què tant ha sigut el sofriment que, a finals de gener, es va igualar el registre negatiu de més jornades en zona de descens (24) de la campanya 1982/83.

De fet, des de la implantació de la lliga de 20 equips i el sistema de tres punts per victòria entre finals dels anys huitanta i noranta, el València mai havia viscut tota una temporada sense xafar posicions de la zona mitja-alta —bé un lloc entre els deu primers, bé una plaça amb el dret a jugar competicions UEFA al final de la jornada 38— fins a la irrupció de Peter Lim.

Nuno Espírito Santo va liderar en la banqueta el primer projecte sota la propietat de l’empresari de Singapur. En aquella campanya 2014/15, els blanc-i-negres no van baixar de la quinta plaça entre la segona i la trenta-huitena jornada. L’any següent, en canvi, tot va ser molt diferent. El ball d’entrenadors va començar amb l’exjugador del United i comentarista televisiu Gary Neville, que no va tocar posicions europees en un curs en què va acabar dotzé. L’any següent va continuar el caos esportiu mentres l’equip va ser incapaç de superar la dotzena plaça, en la qual va acabar el maig de 2017. En total, 40 jornades consecutives fora del top 10 de la Lliga i d’un lloc europeu en la classificació.

Marcelino arribaria a l’estiu per a traure l’equip de la mediocritat. Des del seu acomiadament el setembre de 2019, ningú ha sigut capaç de tornar a col·locar el València en posicions de Champions en una segona volta de lliga. Només ho ha fet amb l’Europa League i Conference de manera puntual amb Celades en 2020 i Baraja en 2024. Després d’un any sense xafar el territori dels millors de la Lliga, Corberán ha alimentat l’esperança de tornar a fer-ho si s’aconseguix la sèptima o octava plaça. El millor espill és el que va fer el València de Claudio Ranieri en 1998, quan l’equip, denové en la jornada 15, va finalitzar la Lliga nové, classificat per a la Intertoto.

Suscríbete para seguir leyendo