“Alguns agents ambientals vam anar a vigilar els llits de manera voluntària”

Emergències tenia a la seua disposició els 200 agents mediambientals de la Generalitat Valenciana per a sumar-se a les tasques de mesurament dels llits el fatídic 29 d’octubre. Així es va saber dimarts quan es va fer públic un informe remés pel director general de Medi Rural, Luis Gomis, a la jutgessa de Catarroja. No obstant això, cap d’estos efectius es va usar per a controlar l’evolució dels barrancs. “No se’ns va mobilitzar —relata un d’estos agents de la zona de la Vall de Cofrents-Aiora, que preferix mantindre’s en l’anonimat—. Alguns de nosaltres vam anar a vigilar els llits de manera voluntària com a agents de l’autoritat emparats per la llei nacional”.

El seu treball en el dia D va ser, per tant, altruista, malgrat que la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori va remetre un avís a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) a les 11:54 hores, sis hores abans del desbordament del barranc del Poio. En la notificació els oferia per a fer el “seguiment de cabals en rius, barrancs, sistemes de regulació i zones inundables”, seguint el que s’establix en el pla especial d’inundacions, dins dels “servicis d’intervenció desplegats en el territori”, la coordinació del qual recau en la comunitat autònoma, malgrat l’intent del Consell d’atribuir-li tota la responsabilitat a l’executiu i a la delegada del Govern.

La vigilància dels agents mediambientals va ser altruista; bé de manera individual, bé per iniciativa dels caps d’àrea que “van enviar els seus agents a comprovar l’evolució dels barrancs”. Així va passar en les comarques d’Utiel-Requena i la Foia de Bunyol, a on els agents —“sense els mitjans adequats”— van gravar vídeos per a difondre la crescuda de l’aigua i reexpedir-la per grups de difusió particulars. “Vam aconseguir salvar moltes vides perquè vam alertar amics i familiars —explica—. Sabíem que l’aigua de les capçaleres del Poio, el Túria i el Magre aniria cap avall, encara que en el litoral no ploguera”.

Missatges d’avís per WhatsApp

“Van servir d’alerta sense saber-ho, per por del que poguera passar”, afirma amb rotunditat Doménec Ramos, un altre agent mediambiental destinat a la província de Castelló. En el seu cas, l’alerta dels seus companys li va permetre anar a arreplegar els seus fills al col·legi a Picanya i transmetre la informació als responsables del centre, els quals van evacuar les instal·lacions. “Gràcies als seus avisos, no van morir milers de persones”, explica.

Al llarg de tot el dia, els efectius van anar reexpedint vídeos i imatges als seus grups de missatgeria i contactes: l’equip de futbol del xiquet, el d’excursions, el del col·legi, el de voleibol… Van transmetre eixa informació a algun responsable d’Emergències? “No hi ha una figura de coordinació a la qual dirigir-nos —defén Ramos—. Només vam poder avisar els nostres coneguts que isqueren corrent”.

Els agents mediambientals van reexpedir vídeos dels llits el 29-O

Ho van fer sense comptar amb l’equipament adequat per a actuar enfront d’una alerta hidrològica. “Ens vam sentir abandonats per l’Administració, malgrat el nostre potencial en esta mena de situacions”, confessa el primer testimoni, que compta amb el títol de rescatista internacional. Les seues peticions quant a recursos són simples: cordes, jupetins i algun vestit de neopré. “Coses bàsiques”, conclou. Si els efectius del Consorci Provincial de Bombers van denunciar la falta de materials per a afrontar una inundació, la situació dels agents mediambientals és, pel que sembla, molt pitjor.

Falta d’un protocol

Els dos agents entrevistats per Levante-EMV remarquen la falta d’un protocol “clar i concret” amb instruccions “clares”, que estructure una “coordinació” en cas d’activar-se el risc d’inundacions. Ramos contrasta la situació de la Comunitat Valenciana amb Catalunya, a on també ha exercit professionalment i a on compten amb Inuncat, un document que repartix el control de llits i trams entre els diferents agents mediambientals i que establix un temps de 15 minuts entre actualitzacions de l’evolució de la situació. “És incomprensible que no existisca un pla de treball —afirma—. Estàvem a la disposició d’Emergències, però no se’ns va mobilitzar perquè no existix cap protocol detallat”.

Com explica, a Catalunya, se sol fer una reunió “un dia o dos abans” de l’activació del pla d’Emergències, per a recordar el protocol i confirmar que tots els efectius coneixen quin és el tram del barranc adjudicat. “La majoria de vegades estàs 10 hores allí sense passar ni una gota d’aigua —explica—, però en això consistixen les tasques de prevenció”.

Suscríbete para seguir leyendo