Desenes de milers de pins morts disparen el risc d’incendis a la Costera, la Canal i la Vall

Molts visitants que estos dies han colonitzat el medi rural a la recerca d’un poc de pau han pogut presenciar el contrast de colors que s’ha potenciat amb la irrupció de la primavera en les muntanyes de la Costera, la Canal i la Vall d’Albaida. Les pluges persistents dels últims mesos han tenyit d’intensos tons verds el paisatge agroforestal d’estes comarques, però, paradoxalment, amb l’arribada del bon oratge també s’ha fet més evident l’existència d’àmplies extensions de pins morts o moribunds que entelen el quadro general.

L’explicació a esta problemàtica radica en gran manera en la sequera que va assotar el territori en 2023 i 2024, combinada amb l’acció de diferents plagues que ataquen els arbres aprofitant-se del seu estat feble. A més, l’abundant massa forestal ha fet que els exemplars competiren per uns recursos hídrics escassos. La conseqüència, segons el parer dels experts, és una situació “molt greu” que té “difícil solució” i que pot afavorir la propagació de grans incendis de difícil extinció.

Fernando Pradells, enginyer forestal a Enguera i expresident de la Plataforma Forestal Valenciana, tira la vista un poc més arrere per a dibuixar la veritable magnitud d’una mortaldat de pins que mai no havia presenciat amb tanta intensitat fins a la data. El gener de 2020, el vendaval associat al temporal Gloria va abatre una gran quantitat d’arbres en les muntanyes del territori. Cinc anys després, encara queden moltes zones afectades en les quals no s’ha actuat i l’acumulació de fusta morta en la muntanya ha accentuat la proliferació de plagues.

El 28 d’octubre de 2024, la Conselleria de Medi Ambient va anunciar la retirada de 370.000 exemplars de pins morts en 17.000 hectàrees de les muntanyes valencianes arran del “període més sec i càlid a la Comunitat Valenciana des que hi ha registres”. No hi ha una xifra oficial sobre quants arbres han patit danys irreversibles per diferents factors en les tres comarques, però podrien comptar-se per desenes de milers els que encara no s’han retirat del terreny. L’última prospecció publicada per l’Administració autonòmica, efectuada entre març i abril de 2024, a penes en va identificar 14 a la Costera i 3 a la Canal de Navarrés. No obstant això, a simple vista, poden apreciar-se vessants sencers de pins moribunds a Enguera o Bicorp, i hi ha molts més focus en municipis com Anna, Chella, Estubeny, l’Alcúdia de Crespins, Ontinyent o Bocairent, per citar només alguns exemples.

“Els pins són uns herois molt resistents, però tenen un límit. La sequera ha sigut tan greu que les plagues com la processionària o els perforadors (Tomicus) han aprofitat la debilitat per a atacar molt els arbres”, assenyala Pradells. L’elevada mort d’arbres s’ha registrat especialment en les zones forestals de solana, a on hi ha menys roques i els sòls estan més desprotegits per l’acció del sol.

Densitat excessiva en les muntanyes

Per al tècnic forestal, la veritable clau està en l’excessiva densitat de pins existent en les muntanyes —que, en cas de sequera, deixa molts exemplars sense suficient “menjar”— unida a la històrica absència d’una gestió forestal eficient. Pradells subratlla que “queda molt per fer” i posa el focus en la importància de regular unes densitats òptimes per a afrontar el canvi climàtic, caracteritzat per l’augment de temperatures i els llargs períodes de sequera, combinats amb episodis de pluges torrencials.

“L’actual biomassa morta que hi ha acumulada en les muntanyes crea les condicions perfectes perquè els incendis siguen més grans. Encara que tenim bons mitjans d’extinció, quan hi ha molta càrrega tèrmica es poden produir incendis molt difícils d’apagar, fora de la capacitat d’extinció”, advertix. A més d’una major inversió i planificació forestal, l’expert considera necessari revisar la legislació per a potenciar les activitats rurals que afavorixen la cura de les muntanyes i que ara mateix es veuen limitades per “una mal entesa protecció” del medi ambient.

En eixe sentit, Pradells posa l’accent en la importància dels cultius intercalats en les muntanyes i en l’impuls de l’agricultura, juntament amb la gestió de la biomassa. “Són valors que cal protegir i no des d’un enfocament dissenyat en els despatxos de les ciutats que no té en compte els veritables problemes del medi rural”, afirma l’especialista.

Suscríbete para seguir leyendo