La perillosa canya invasora avança una altra vegada sense fre després de la dana

La dana ha arrasat el treball dels últims anys de la Generalitat i el Govern per a acabar amb la canya comuna (Arundo donax), una exòtica invasora amb una perillosa capacitat d’expansió. La barrancada del Poio, però també el desbordament dels rius Túria i Magre, han deixat al seu pas tones de restes vegetals amb els rizomes d’esta espècie que ja han començat a multiplicar-se a un ritme vertiginós. El control que el Servici de Vida Silvestre i Animal de la Generalitat porta del Parc Natural de l’Albufera des del dia 30 d’octubre ja ha detectat la presència d’exemplars en punts nous de l’aiguamoll.

Veu d’alarma d’AVA

La veu d’alarma la donava també esta setmana l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), que advertia d’una proliferació “sense control”. La germinació de “manera massiva” s’ha detectat en camps de cítrics, però també en vinyes, arrossars, plantacions de caquis i, fins i tot, zona d’horta. “Les canyes ja superen l’altura d’alguns arbres. Estem davant d’una amenaça que podria cronificar-se durant anys si no s’actua immediatament. El pitjor és que tot això ha crescut sense necessitat de reg, només amb la pluja. Quan comence la campanya de regs i adobament, la seua expansió serà incontrolable”, assenyalava Javier Tamarit, agricultor afectat amb explotacions de taronges a Chiva.

Els tractaments químics o els herbicides no solen ser suficients, a més que poden resultar perjudicials per als cultius mateixos. La seua erradicació és complexa i tant la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori com la Confederació del Xúquer han destinat importants partides per a complexes actuacions en els llits més afectats i poder recuperar la vegetació de ribera. De fet, una de les últimes intervencions de la Generalitat estava programada al llarg de 23,6 quilòmetres del Parc Natural del Túria a Bugarra, Pedralba, Gestalgar i Chulilla. L’aigua va arrancar milers i milers de metres de malla geotex 

Altres exòtiques del Poio

Un dels últims informes d’evolució postdana de la flora aquàtica de l’Albufera elaborat per Medi Ambient insistia en el fet que un dels principals perills, ara, consistix en les invasores arrossegades per la llengua d’aigua i fang fins al llac. I la canya comuna, originària d’Àsia i Àfrica, figura entre les restes vegetals predominants. Tant la tija com el rizoma, però també s’han detectat altres espècies exòtiques procedents de zones altes de la rambla del Poio. 

Degraden els ecosistemes

Estes canyes s’acumulen en els màrgens del llac, a on modifiquen les condicions de l’ecosistema, ja que obstaculitzen el pas de la llum consumint oxigen en la seua degradació. En la zona oest del llac van quedar gran quantitat de les restes arrossegades per la barrancada. Parts d’alguns brins també s’han desmembrat, fet que ha originat flotons que han anat traslladant-se per la força del vent.

Suscríbete para seguir leyendo