PSPV i Compromís obrin noves vies per a estretir el setge del 29-O sobre Mazón

Les Corts no només és el lloc a on els portaveus de l’esquerra i el president de la Generalitat, Carlos Mazón, debaten (amb vehemència i no pocs xocs) sobre el que va ocórrer el 29 d’octubre, sinó que també s’ha establit com una via paral·lela a la investigació judicial, fins i tot retroalimentant-se, per a tractar de depurar totes les incògnites sobre la gestió realitzada pel cap del Consell el dia de la catàstrofe; un camí amb no poques corbes i canvis de rasant i en el qual PSPV i Compromís s’han vist en la dita d’obrir una finestra cada vegada que es tanca una porta.

S’ha notat esta Setmana Santa en el registre parlamentari. Quasi apurant el termini abans del seu tancament vacacional, socialistes i valencianistes han tornat a la càrrega amb una sèrie de preguntes i sol·licituds de documentació sobre les hores crítiques de la dana. En estes, PSPV, d’una banda, i Compromís, d’altra banda, es basen tant en els avanços de la instrucció del cas en els tribunals com en el fet de sortejar els regatejos que el Consell mateix ha fet prèviament a qüestionaments previs per a tractar d’estretir el setge sobre Mazón.

L’exemple més clar és el de l’esborrament de les imatges de les càmeres de seguretat del Palau de la Generalitat en la vesprada del 29-O. Socialistes i valencianistes les van demanar fa mesos per a conéixer el parador del cap del Consell des de les 17:45 fins a les 20:28 hores, quan va arribar al Cecopi. No obstant això, la setmana passada, el Consell va informar als dos grups que no disposava de les gravacions perquè les havien esborrades al cap de 15 dies, com es fa habitualment. 

Enfront d’això, i davant de la versió que ha donat l’executiu autonòmic que Mazón va acudir al Palau a treballar després d’eixir del dinar en El Ventorro, els valencianistes han presentat una nova pregunta: “A quina hora va accedir el president de la Generalitat el dia 29 d’octubre de 2024?”. “Davant de l’ocultació d’on i amb qui estava Mazón, l’eliminació de proves del Consell, com l’esborrament de les càmeres de seguretat, continuem sol·licitant informació perquè la gent té dret a saber a on estava Mazón i amb qui”, expressa la síndica adjunta, Isaura Navarro, firmant de la petició.

A esta s’afig una altra petició de documentació: la còpia del llistat de totes les telefonades rebudes i emeses des dels accessos al Palau de la Generalitat el dia 29 d’octubre de 2024. “Sabent que en Presidència hi ha control de qui entra i ix i qui telefona, sol·licitem eixa informació i saber quins treballadors estaven eixe dia, que poden informar de qui va telefonar i qui va entrar i va eixir, perquè no deixarem de buscar la veritat que hi ha del despropòsit de gestió que ha costat la vida de 228 persones”, afig Navarro.

Dubtes del mòbil “desbaratat”

Però no només de la falta de respostes sorgixen preguntes, hi ha vegades que són les noves revelacions les que generen noves incògnites. En estes posen el focus en el PSPV després de la declaració de la delegada del Govern, Pilar Bernabé, davant de la jutgessa d’instrucció, a on va explicar que Mazón li va telefonar (via Whatsapp) cap a les 20 hores des d’un número que la socialista no tenia registrat entre els seus contactes perquè el mòbil habitual del cap del Consell “se li havia desbaratat”. 

Esta situació ha portat els socialistes a sol·licitar en les Corts saber “a qui pertanyia el terminal des del qual va telefonar a la delegada del Govern”. No és l’única qüestió respecte a la incògnita del mòbil. El Grup Socialista, a més, pregunta al Consell si totes les telefonades que el president de la Generalitat “ha reconegut públicament, sense documentar-ho, haver mantingut el 29 d’octubre de 2024 entre les 17:30 hores i les 20 hores” es van fer des del mòbil habitual o el desconegut.

És més, en les preguntes registrades per les diputades Alicia Andújar i Mercedes Caballero, també posen en el focus en la possible avaria del dispositiu de Mazón. Per això, pregunten de quina manera “es va desbaratar” el telèfon del president de la Generalitat el 29 d’octubre del 2024, “quina avaria va patir”, si este “va ser reparat o es va entregar un nou terminal telefònic en substitució”, així com una “còpia del document que acredite que el terminal telefònic del president de la Generalitat va ser reparat o substituït”. En definitiva, més interrogants que mantenen vius els dubtes sobre el dia D mentres la investigació parlamentària i judicial avança.

Suscríbete para seguir leyendo