El Govern recorrerà contra la Llei de concòrdia després de fracassar la negociació amb el Consell

El futur de la Llei de concòrdia de la Comunitat Valenciana es dirimirà en el Tribunal Constitucional. El Govern d’Espanya ja té presa la decisió de recórrer contra la norma que van aprovar fa un any en les Corts PP i Vox, després que la comissió bilateral entre l’executiu central i el Consell no haja arribat a un acord, que ja d’inici semblava difícil, per a modificar-la. Ara serà el Tribunal de Garanties el que determinarà la viabilitat d’esta legislació, que, entre altres assumptes, deroga l’arquitectura legal sobre memòria democràtica impulsada pel Botànic.

“La Llei de concòrdia és una bona llei, continuarem desenrotllant-la perquè és positiva”, va expressar este dimarts la portaveu de l’executiu autonòmic, Susana Camarero. La declaració, contundent en favor de la norma, arribava una vegada acabat el termini donat per l’Estat perquè la Generalitat plantege algun canvi que evite el seu recurs davant del Constitucional. No obstant això, les paraules de la vicepresidenta primera van mostrar que la resposta del Consell no impediria el que semblava inevitable: hi haurà recurs del Govern central.

Així ho van confirmar hores després fonts del Ministeri de Política Territorial. “El Govern d’Espanya ha fet el que sempre fa, i que en la major part dels casos dona els seus fruits, obrir un procés de diàleg per a intentar que es corregisca una llei que vulnera la Constitució, però no ha servit de res, perquè el Partit Popular està al servici de Vox, és el seu jupetí salvavides”, explica a Levante-EMV el secretari d’estat d’este Ministeri, Arcadi España, una acció que, per la seua banda, el Consell considera un “atac” a la seua “autonomia”.

Entre els motius que justifiquen este recurs, el Govern central assenyala que la llei valenciana podria envair les competències estatals en dos assumptes. El primer, indica, és en “qüestions penals o processals” en què “s’adopten decisions que corresponen al legislador penal i al processal i li corresponen a l’Estat”, com són l’equiparació de les víctimes del franquisme amb les de la II República o la possibilitat que l’Advocacia de la Generalitat es persone en processos sobre la matèria.

A això s’afig la “invasió de la normativa estatal i el marc jurídic públic del dret internacional i, en conseqüència, l’article 10 de la Constitució”. En este s’arreplega que els drets fonamentals seran tractats conforme a la Declaració Universal de Drets Humans i que esta llei podria contravindre l’Estatut de les Víctimes per “excloure” el dret a la veritat, a una reparació pública i a les garanties de no-repetició, especialment al no donar-se continguts propis de memòria democràtica en el sistema educatiu.

“Esta llei vulnera el dret de les víctimes, no ho diem nosaltres, ho diu l’ONU”, remarcava España, que recordava l’informe de tres relators de les Nacions Unides de fa un any. I afig: “Però han tornat a demostrar que no atenen criteris jurídics que assenyalen que vulnera la Constitució i la resta de normativa internacional sobre les violacions de drets humans”. També alerta que es vulnera el “deure de col·laboració amb l’Estat” en esta matèria.

Negociacions

Per tot això, posa en el focus l’article 1.3, en el qual s’equiparen les víctimes de la II República amb les del franquisme, la relació de drets de les víctimes de l’article 2; la creació del reglament arreplegat en l’article 5 així com la Unitat Valenciana de la Concòrdia, que és la que “cooperarà en el compliment de les obligacions establides”, així com les disposicions que deroguen tots els processos iniciats en matèria de memòria democràtica, inclosa la pròpia llei autonòmica aprovada la legislatura passada.

La decisió del Constitucional haurà de resoldre una polèmica que ha acompanyat la norma des que es va presentar. Això va ser el març de 2024 i el PSPV i el Govern central ja van avisar que la portarien als tribunals. La seua aprovació va iniciar la maquinària de l’executiu central, que va convocar a la tardor, només entrar en vigor, una comissió bilateral que, malgrat haver-se vist frenada durant la dana, ha complit en abril tots els terminis. Ara, el recurs l’haurà d’aprovar el Consell de Ministres i el Tribunal de Garanties decidir.

Suscríbete para seguir leyendo