El Govern fa el primer pas per al desmantellament nuclear

L’executiu trau a licitació, per 23,7 milions, el contracte d’enginyeria per a preparar el tancament d’Almaraz, malgrat la pressió del PP i els operadors per a prolongar la vida útil de Cofrentes i la resta de reactors espanyols

Torres de refrigeració de la central nuclear de Cofrentes / EFE/Kai Försterling

València24 ABR 2025 11:23

El Govern ha fet el primer pas formal per al desmantellament de les centrals nuclears espanyoles. El Consell de Ministres ha autoritzat a Enresa (la societat pública encarregada de gestionar els residus radioactius i el desmantellament dels reactors espanyols) la contractació del servici d’enginyeria per al desmantellament de la central nuclear d’Almaraz (Extremadura) malgrat la pressió del PP i els operadors. Almaraz té dos reactors que està previst que es tanquen en 2027 i 2028, i és l’espill en el qual es mira Cofrentes, que ha de deixar d’operar el novembre de 2030. El Consell ha fet un front comú amb la Junta d’Extremadura (que també està en mans del PP) per a tractar de parar l’apagada nuclear.

L’import màxim del contracte autoritzat, la licitació del qual s’iniciarà pròximament, és de 23,7 milions d’euros, IVA exclòs; abasta l’elaboració de la documentació i ferramentes de gestió del projecte, la preparació d’estudis inicials i enginyeria de disseny, l’elaboració d’especificacions tècniques i projectes d’obra i la redacció de documentació per a l’autorització de desmantellament.

La pressió per a evitar el tancament dels reactors nuclears en actiu ha crescut segons s’acosta la data per a l’apagada del primer (Almaraz I). La Junta d’Extremadura va liderar en un principi el front contra l’apagada nuclear, la Generalitat Valenciana es va sumar a la campanya en octubre i el PP nacional encapçala la batalla política en el Congrés. El Govern veu en el tancament de les centrals nuclears un “exercici de responsabilitat” i insistix que és una decisió pactada en 2019 amb les empreses propietàries de les plantes (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP).

Set reactors

Espanya compta en l’actualitat amb set reactors nuclears que generen el 20 % de l’energia del país: Almaraz I i II (Càceres), Ascó I i II (Tarragona), Vandellós II (Tarragona), Cofrentes i Trillo (Guadalajara). El calendari de tancament establix que els primers reactors a deixar d’operar són els d’Almaraz I (1 de novembre de 2027), Almaraz II (1 d’octubre de 2028), Ascó I (1 d’octubre de 2030) i Cofrentes (30 de novembre de 2030). L’últim reactor cessarà la seua activitat en 2035. La indústria nuclear advertix que l’apagada d’una central entra en un punt de no retorn tres anys abans de la data fixada, per la burocràcia aparellada a la pròrroga de la vida útil, la compra d’urani enriquit que es fa amb molta antelació i la necessitat de formar personal de supervisió de les plantes. Almaraz ja ha superat eixe punt.

Enresa va anunciar el juny de l’any passat la seua intenció de contractar els servicis d’enginyeria per al desmuntatge d’Almaraz, però ha mantingut el procediment en estat de latència a l’espera del vistiplau del Consell de Ministres, que s’ha produït ara. D’esta manera, Enresa té via lliure per a iniciar les labors prèvies al desmantellament de la planta extremenya.

Falta de rendibilitat

El cap del Consell, Carlos Mazón, va exigir dimarts al Govern que “prolongue la vida útil de la central nuclear de Cofrentes”. La reclamació es produïx en plena parada de producció de la planta valenciana, propietat d’Iberdrola, perquè no és rendible. La parada durarà almenys dos setmanes.