La jutgessa desmunta la defensa del Consell, l’exconsellera Pradas i el seu número dos

Ni hi havia competències compartides, ni faltava informació per a prendre decisions. La interlocutòria de la jutgessa del 22 d’abril en resposta a l’associació Liberum no només rebutja citar com a investigada la delegada del Govern, Pilar Bernabé. La titular del jutjat número 3 de Catarroja aprofita també per a exhibir una argumentació que, en la pràctica, desmunta les defenses dels dos imputats de la Generalitat: l’exconsellera Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic Emilio Argüeso.

En la seua declaració com a investigat, este últim va assenyalar tres errors de la fatídica jornada: deixar de vigilar el barranc del Poio sense avisar (cosa que atribuïx al cap de bombers, Basset), la falta d’informació de la CHX i que la delegada del Govern no estiguera presencialment en el Cecopi.

Abans que Argüeso, Salomé Pradas va coincidir en arguments com la falta de coneixement de les telefonades del 112, que no arribaven al Cecopi; a assenyalar els tècnics com els que havien de prendre decisions, perquè tenien l’experiència; o que l’Estat tenia competències en matèries com l’EsAlert.

Tots estos arguments —o la majoria— semblen desacreditats per l’última interlocutòria de la jutgessa. Primer, perquè situa tota la responsabilitat en l’àmbit autonòmic. Allí estaven les competències i allí es va produir la “inactivitat”. Segon, perquè assumix l’existència d’informació, enfront de la qual el Consell mostra una “passivitat evident”.

En el seu escrit, la jutgessa tira d’ironia, però recorda tots els canals informatius: es referix a “les telefonades al 112” (quasi 20.000 eixe dia, “telefonades d’auxili que no traspassaven el llindar de la sala”); les previsions d’Aemet; les comunicacions sobre l’estat dels barrancs (“ja fora a través de correus o a través del SAIH”, enfront de l’apagada informativa que al·lega la Generalitat). Cita també tota la informació que donaven els mitjans en temps real; l’assistència dels tècnics, que sembla que “no els informaven o ho feien malament”; o l’exemple d’altres administracions que van prendre decisions, “amb la mateixa informació”, com la UV.

Tot això, comenta, semblava no existir, com si el Cecopi fora una “bambolla aïllada de l’exterior”. Fins i tot perdien “la memòria” i no recordaven el que ells mateixos havien advertit: “barrancs a punt de col·lapsar”, com Argüeso va informar a les 14:44 hores en un xat. Totes les decisions es van demorar, lamenta la jutgessa, fins a l’SMS de les 20:11 h.

El registre de telefonades i comunicacions que Pradas i Argüeso han presentat tampoc ha convençut la instructora. Al contrari, acrediten la «passivitat evident» amb què la Generalitat va actuar eixe dia.

La vigilància del Poio

A més d’este acte, esta mateixa setmana, la jutgessa ha dictat una altra providència en què insistix en la mateixa línia, demanar a la Generalitat informació sobre si els seus efectius van vigilar el barranc del Poio. En concret, ha demanat a la Direcció General de Medi Natural aclariments sobre si els agents mediambientals, que van ser oferits a Emergències, van ser utilitzats i fins a quin moment.

Suscríbete para seguir leyendo