La jutgessa de la dana cita a declarar la cúpula d’Emergències i la CHX, però sense noves imputacions

La instrucció de la dana amplia el focus, encara que la jutgessa no canvia de rumb. La titular del jutjat número 3 de Catarroja que investiga les responsabilitats penals en la gestió de la dana ha citat a declarar com a testimoni Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i un dels principals assenyalats per la Generalitat com a responsable de la falta d’informació. Acudirà amb l’obligació de dir la veritat i de respondre a totes les parts.

També cita José Miguel Basset, ex-inspector en cap de bombers, al comandament de l’operativa eixe dia, i també assenyalat pels dos investigats del Consell, Salomé Pradas i Emilio Argüeso. Acudiran també com a testimonis la cap de servici del 112, Immaculada Piles, i la cap de premsa d’Emergències, Aurora Roca.

13 citats a declarar

Estos quatre càrrecs visitaran la Ciutat de la Justícia com a testimonis i no com a imputats, que era el que pretenia la defensa de l’exsecretari autonòmic Emilio Argüeso. I no seran els únics a passar a declarar. Ho farà quasi tot el Cecopi. En una interlocutòria que es va conéixer ahir, la jutgessa cita com a testimonis sis càrrecs més que van estar en la reunió clau la vesprada de la catàstrofe: tota la cúpula funcionarial i política d’Emergències de la Generalitat, així com la comissària en cap de la Policia Autonòmica i la comissària d’Aigües de la CHX.

Jorge Suárez, testimoni clau

Entre els nous declarants destaquen Jorge Suárez, el funcionari de més rang en Emergències (també assenyalat pels investigats); el director general d’Emergències, Alberto Martín Moratillas; el director de la SGISE, Raúl Quiles; i l’exdirectora general de Prevenció d’Incendis Forestals, Rosa Tourís. A ells se suma la citació de les alcaldesses de Paiporta i Catarroja, Maribel Albalat i Lorena Silvent; i el de Sedaví, José Cabanes, tal com reclamava Argüeso. Això també suposa una novetat: serà la primera ocasió en què responsables municipals, també amb competències en emergències, acudisquen a la instrucció.

S’amplien els protagonistes, un respir per a la Generalitat, especialment per la citació de la CHX, a on posa el focus des del primer dia. Des de la Generalitat se subratlla que Miguel Polo, que estava en el Cecopi, no va informar verbalment de la crescuda del barranc de Poio; ni es van enviar correus específics amb les dades de la crescuda durant dos hores. Per això se li preguntarà en una declaració que tot fa presumir que serà tensa.

No obstant això, el que no canvia és la línia argumental de la instructora del cas, que continua situant la negligència en el Consell de Mazón, i sembla donar per amortitzats els arguments esgrimits sobre la falta d’informació d’este organisme estatal. Respecte a Miguel Polo, president de la CHX, la jutgessa diu que “no concorren indicis de delicte que justifiquen l’atribució de la condició d’investigat”.

Sobre la presumpta falta d’informació, la jutgessa no es desvia d’actuacions precedents. Hi havia informació: “No es pot al·legar un desconeixement dels responsables d’emergències de la Generalitat Valenciana del SAIH [el sistema d’avisos automàtics sobre els cabals de rius i barrancs], ni de la possibilitat d’accés a este, ni de manera paral·lela atribuir responsabilitat penal al president de la Confederació Hidrogràfica, ni a pràcticament tots els càrrecs, directius o no, d’este organisme. Més enllà de la remissió de correus electrònics entre les 16:13 hores i les 18:43 hores que informaven sobre el cabal, cal atendre’s a la informació que es proporcionava pel SAIH”, assenyala la jutgessa, que cita en esta interlocutòria les dotze actualitzacions del nivell del barranc al seu pas pel sensor de Riba-roja, entre les 18 hores i les 19:20 hores, els minuts crítics de la crescuda.

Per a la jutgessa, hi havia informació per a fer un seguiment del barranc i Emergències disposava de la tecnologia per a conéixer-la. “La forma de visualització era, com s’assenyala en l’informe de la CHX, a través de l’aplicació SAIHWIN, aplicació que s’afirma es disposaria” en el centre de coordinació d’emergències.

“Part de la negligència”

“No és admissible de cap manera que es desconega pel secretari autonòmic el SAIH ni la forma d’accés a les dades. En el cas que fora així, esta ignorància seria part de la negligència que se li ha d’atribuir en la gestió d’una emergència”, sosté esta dura interlocutòria, que torna a recordar el whatsapp enviat per Argüeso a les 14:44 hores d’eixe dia: “Els barrancs estan a punt de col·lapsar”.

A falta de l’impacte que puguen tindre en el rumb de la instrucció estes declaracions, la nova interlocutòria de la jutgessa torna a referir la passivitat dels comandaments autonòmics i rebutja el repartiment de responsabilitats cap als tècnics: “La integració en el Cecopi, ni el fet que formen part de l’administració autonòmica encarregada de l’emergència, és element suficient, tampoc les manifestacions dels investigats” per a imputar els tècnics assenyalats.

I sobre el paper d’Argüeso, diu que, “malgrat el que va declarar, no pot limitar-se, com insistentment va manifestar, a esperar que se l’informara, tot i que dades, circumstàncies, telefonades, informes estaven plenament al seu abast. Això fa difícilment admissible la tesi de la ignorància sobre l’evolució de l’emergència; però, en qualsevol cas, davant d’un esdeveniment meteorològic greu, podia sol·licitar ell mateix que se l’informara”.

Mazón esquiva una altra querella

D’altra banda, la jutgessa que investiga la causa de la dana ha tornat a inadmetre una querella contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Esta l’havia presentada un particular, que havia assenyalat el cap del Consell com a responsable.

No obstant això, segons arreplega la interlocutòria, la “condició d’aforat” de Mazón “ha de suposar la inadmissió” d’esta demanda. Això, agrega, “sense perjuí” a l’“oportú oferiment” que el president declare com a investigat sempre, recorda, “de manera voluntària si l’aforat ho sol·licitara”.

Suscríbete para seguir leyendo