València permetrà obrir 5.500 apartaments turístics més amb la nova normativa

La nova ordenança d’apartaments turístics de València, anunciada com la “més restrictiva d’Espanya” amb diferents cadenats administratius, deixarà marge perquè s’òbriguen 5.500 nous apartaments en els barris de la ciutat que encara no es consideren saturats, això és, en les zones a on el nombre de pisos turístics no és superior al 2 % de les vivendes residencials.

Segons dades de l’11 d’abril arreplegades en l’estudi que aporta l’Ajuntament per a avalar la seua nova ordenança, que acaba d’eixir a exposició pública, en la ciutat ja hi hauria un total de 13 barris en els quals ja no cabria una sola plaça turística més, inclosos els hotels, el límit dels quals és del 8 % respecte al nombre de veïns empadronats. Estos barris són Sant Francesc, Beniferri, la Seu, el Mercat, la Xerea, Penya-roja, el Carme, Cabanyal, la Roqueta, el Saler, el Pla del Remei, el Botànic, la Creu del Grau, el Grau, Ciutat de les Arts, la Fonteta, Morvedre, Campanar i la Malva-rosa.

A partir d’ací hi ha camp obert per a continuar creixent en places turístiques, tal com va explicar el Grup Municipal Socialista ahir en roda de premsa, que, a més, ha oferit dades de quants apartaments —legals— nous podrien implantar-se en les zones a on no s’ha depassat el sostre del 2 %. La nova normativa permet unes 5.500 noves VUT repartides en més de 60 barris.

Per exemple, en un barri especialment condensat com Russafa encara es deixa marge per a obrir 230 baixos turístics; a Benimaclet, 232; a Arrancapins, 207, i a Patraix, 201. El barri a on més apartaments cabrien és Benicalap, amb 340. I els codis postals a on es podria incrementar en més d’un centenar les vivendes per a visitants són Mestalla, Benimàmet, la Petxina, Gran Via, Ciutat Jardí, Malilla, Orriols o Torrefiel.

Ocorre que la normativa establirà els seus “cadenats” sobre la base de xifres que ni tan sols s’aproximen a la veritable magnitud del problema de convivència entre visitants i veïns. Segons el registre oficial de l’Ajuntament, a València operen 1.920 apartaments turístics. Segons el visor de Visit Valencia, en les plataformes digitals se n’oferixen més de 10.000. Hi ha més de 8.000 pisos que tensen l’equilibri turista-veí i que la futura ordenança no prevorà, per això permetrà continuar eixamplant el negoci en llocs com Russafa, Benimaclet o Patraix.

De totes estes dades va parlar ahir el portaveu socialista, Borja Sanjuán, que va denunciar que “María José Catalá pretén enganyar els veïns i les veïnes de València”, ja que, malgrat la seua “retòrica falsa” contra els apartaments turístics, la normativa que pretén aprovar permet triplicar el nombre d’apartaments legals en la ciutat. “Catalá diu que aprovarà una normativa per a frenar els apartaments turístics, però, en realitat, aprovarà una normativa per a incentivar que se n’òbriguen més”, va denunciar.

“La proposta de l’alcaldessa, per tant, és que hi haja el doble de saturació turística, que hi haja el doble de turistificació i que, per exemple, en barris com Russafa es permeta obrir 200 apartaments més. El que estan fent és convertir la ciutat en un negoci a costa que les persones que hi vivim hàgem d’anar-nos-en”, va subratllar el socialista.

Sanjuan va recordar que l’anterior govern progressista va establir restriccions com l’aplicació del Pla general d’ordenació urbana per a prohibir que pogueren instal·lar-se més enllà de primers pisos i baixos, el límit del 10 % al Cabanyal o la prohibició absoluta a Ciutat Vella, que no només van frenar la proliferació d’apartaments turístics sinó que en va reduir el nombre significativament. A més, va dir que socialistes van deixar preparada una moratòria “que Catalá va guardar en un calaix durant un any, la qual cosa va permetre que s’incrementaren en 3.000”.

“Ens vam trobar un creixement sense control”

Per la seua banda, el regidor el regidor d’Urbanisme, Juan Giner, va contestar que amb la normativa sobre apartaments turístics que “van deixar Compromís-PSOE després de huit anys de govern es permetia que el 50 % de les vivendes en tots els barris es pogueren destinar a apartaments. És a dir, més de 200.000 vivendes de València podien ser apartaments turístics. Per això, una normativa que ho reduïx al 2 % és ferma i determinant. Ens vam trobar un creixement d’apartaments turístics sense control”, va prosseguir Giner, “per això hem posat en marxa la normativa més restrictiva d’Espanya”.

Este text haurà de superar la consulta pública i passar per ple. Diverses associacions de barris ja saturats de places turístiques han avançat a Levante-EMV que presentaran al·legacions per a intentar revertir la seua situació —suposaria tancar allotjaments legals, una cosa que no està sobre la taula del regidor—, i en l’espill apunten altres ciutats com Madrid, amb un nou pla que agruparà els apartaments en blocs complets i els prohibirà en edifici residencials.

Suscríbete para seguir leyendo