La dana obliga a monitorar l’albufera i a regenerar el parc fluvial del Túria

Les explosives pluges de fa exactament mig any van provocar quantiosos danys materials i la pèrdua de 228 vides humanes, però també uns estralls ambientals descomunals. Aigües amunt, la crescuda furiosa del riu Túria i els seus afluents van provocar tal devastació al seu pas que es tardarà anys a recuperar els paisatges de ribera i les platges fluvials que caracteritzen el Parc Natural del Túria. L’altre enclavament durament colpejat aquell últim dimarts d’octubre, el Parc Natural de l’Albufera, va actuar com una esponja laminant el brutal cabal de fins a sis barrancs. Però aquella llengua d’aigua i fang va arrossegar amb si tones de tota classe de residus, que ara s’erigixen en la major amenaça per a este espai que aspira a ser reserva de la biosfera Unesco.

Sis mesos després, els científics coincidixen que la capacitat de resiliència dels aiguamolls ha pogut comprovar-se en l’albufera. Més preocupant és la situació del Parc Natural del Túria. “Literalment, ha desaparegut”, assenyala Emilio Barba, catedràtic d’Ecologia en la Universitat de València. “Els 17 ponts que hi havia ja no estan, és un desastre total”, emfatitza, per a tot seguit subratllar que el mal és molt major que el de l’albufera. També incidix Barba en la necessitat d’apostar per una reconstrucció assenyada d’una zona que ja estava molt degradada. Investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Barba tenia en marxa, abans de la dana, un projecte per a estudiar els efectes del paisatge i la infraestructura verda en la mobilitat de les aus.

El Govern es va comprometre, el mes de març passat, a finançar la neteja, l’adequació i la recuperació de l’entorn del riu Túria, mentres que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va anunciar una partida de 19,1 milions per a obres urgents en la restauració fluvial. L’impacte per a molts municipis d’interior, que depenen del turisme de naturalesa, ha sigut doblement greu.

Un impacte brutal

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, per la seua banda, xifrava en més de 21,5 milions els danys en tot el llit. Per a l’albufera, mentres, ratificava, la setmana passada, la contractació d’actuacions d’emergència per valor de 26.441.007 euros, amb les quals reparar desperfectes en canalitzacions urbanes i analitzar l’impacte de la dana en l’enclavament.

“Cal entendre la dimensió de la pertorbació, que ha sigut la més impactant des de probablement la crisi del sanejament urbà dels anys seixanta i setanta”, assenyala Carles Sanchis Ibor, president de la Junta Rectora de l’Albufera. Des de feia més de mig segle, cap acció humana o natural havia tingut un efecte similar. “L’actuació de les administracions, especialment en el tema de la xarxa de clavegueres, col·lectors i estacions depuradores, que pensàvem que podien ser molt nocius, es van solucionar amb una relativa rapidesa i inusual efectivitat en alguns casos”, incidix.

Sanchis Ibor destaca l’interés i la implicació tant dels col·lectius ecologistes i els voluntaris que han participat en la retirada de fem, més de 60.000 quilograms en estos mesos, a més de les comunitats de regants i els ajuntaments riberencs. “Queden molts residus encara procedents dels polígons industrials i queda un treball molt intens en els pròxims mesos i, fins i tot, anys per a netejar les restes que estan disperses sobretot per la marjal nord i oest”, expliquen. “Els dos punts requerirán moltes accions si no volem que l’albufera es convertisca en una sitja que estiga emetent microplàstics durant anys”, remarca.

El monitoratge de l’espai protegit, juntament amb els parcs científics de les universitats valencianes, se sap crucial per a avaluar la qualitat dels sòls, la fauna i l’aigua. Sanchis Ibor, a més, destaca també la importància de dur a terme una batimetria de la llacuna i la marjal per a comprovar el balanç sedimentari. Una cosa que segons Sanchis Ibor, investigador del Centre Valencià d’Estudis sobre el Reg de la Universitat Politècnica de València i professor associat de la Universitat de València, hauria d’estar resolt abans de final d’any.

Com es recordarà, el rebliment de l’albufera s’ha agreujat un poc més després de la dana. Un estudi de la Universitat de València xifrava en febrer en sis centímetres més la sedimentació del fons del llac per tot el que s’ha arrossegat pel desbordament del barranc del Poio i que equival a la taxa habitual de trenta anys de la llacuna. Una cosa així com uns 46.000 camions d’enderrocs depositats en tot just unes hores.

En el cas de l’albufera, a més, la dana ha obligat al fet que el tràmit per a ser reserva de la Unesco haja hagut de tornar a la casella inicial. Serà a partir de maig quan es reprenga el procés participatiu que va encallar tot just començar amb la postura molt crítica dels agricultors. La veritat és que, com remarca Seo Bird/Life, “es troba lluny de la normalitat” sis mesos després del desastre, amb séquies obstruïdes, gran quantitat de fem i una biodiversitat amenaçada.

Suscríbete para seguir leyendo