Javi Guerra: l’MVP de la reacció valencianista

El 8 s’emporta la majoria de vots per davant de Mamardashvili, Tárrega, Barrenechea i Diego López

Javi Guerra festeja el gol que va anotar a l’Espanyol en l’últim partit de Lliga disputat pel València CF

Javi Guerra festeja el gol que va anotar a l’Espanyol en l’últim partit de Lliga disputat pel València CF / J. M. López

J. Bengoa i P. Calabuig

València

Des de l’arribada de Carlos Corberán, el València CF ha experimentat un canvi radical. Ha eixit per la porta gran del descens amb 27 punts en 16 partits (15 més que els 12 que va aconseguir en 17 partits fins a la destitució de Rubén Baraja).

Les xifres són inqüestionables. L’entrenador de Cheste ha aconseguit traure el València del pou en quatre mesos. A falta de cinc jornades, l’objectiu està a prop, fins al punt que l’abast de la reacció dona fins i tot perquè el valencianisme òbriga una xicoteta finestra a l’esperança per a aconseguir l’octava plaça, última europea i amb accés a la UEFA Conference League.

En este despertar, Corberán ha trobat un onze tipus que ha anat consolidant amb el pas de les jornades. Superdeporte planteja als seus lectors, a través de l’edició digital, l’elecció del jugador més determinant entre els 11 titulars que han protagonitzat l’escalada del València en la segona volta de la Lliga. De moment, en els primers dies de consulta, l’MVP per als votants valencianistes és Javi Guerra. El 8 acapara el 23 % dels vots per davant de Giorgi Mamardashvili (20 %), César Tárrega (19 %), Enzo Barrenechea (17 %) i Diego López (6 %).

Com fa dos temporades, quan va segellar la seua aportació per a la salvació amb un golàs contra el Valladolid, l’aficionat valencianista veu en Guerra el primer artífex de la reacció sobre el terreny de joc. Més enllà de l’empenyiment ofensiu que dona a l’equip, les capacitats tècniques i físiques de Guerra són capaces de desembossar partits complicats.

Durant el temps de Corberán en la banqueta, Guerra ha sigut titular en tots els partits de la competició domèstica. Va ser clau en el triomf contra el Celta (2-1), en què la seua societat amb Luis Rioja va resoldre els tres punts. Javi va marcar el segon i va assistir el sevillà en el primer. Posteriorment, va donar una altra passada de gol en la visita a Osasuna (3-3) i dos gols més amb la seua firma van valdre la victòria contra el Sevilla (1-0) i l’empat a casa amb l’Espanyol (1-1).

Un onze tipus, clau en l’èxit

La veritat és que l’entrenador ha consolidat un onze en el qual a penes hi ha un parell de xicotets dubtes. En el centre de la defensa les aportacions de Mouctar Diakhaby, fins i tot després de quasi un any sense jugar per lesió, augmenten la competència amb els titulars Christian Mosquera i César Tárrega. En el Bernabéu, el tècnic va ajuntar els tres en una saga de cinc hòmens.

L’altra incertesa per tancar en el bloc protagonista de l’entrenador està en la punta de l’atac, a on Umar Sadiq es va fer amb el lloc aprofitant amb gols i rendiment l’absència per lesió d’Hugo Duro. El madrileny, però, va tornar, precisament en la capital d’Espanya, per a donar el colp al Reial Madrid i tornar a aportar el que acostuma a l’equip.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents