L’impacte descomunal de l’incendi de la Vall d’Ebo: continuen retirant milers de pins calcinats

És un treball herculi. Quan l’incendi es va donar per extingit, ja esglaiava recórrer les carreteres de muntanya de la Vall d’Ebo i la Vall d’Alcalà i endinsar-se en el negre bosc, en les masses forestals totalment calcinades. Han passat 33 mesos. El paisatge ha canviat. Les pluges d’este hivern han sigut extraordinàriament beneficioses. Fins fa poc, el paisatge continuava sent cendrós. Ara reverdix.

No obstant això, els treballs de restauració semblen no tindre fi. En els vessants entre la Vall d’Ebo i la Vall d’Alcalà es continuen tallant i triturant milers de pins carbonitzats. Amb les estelles es crea un mantell que contribuirà a la regeneració. Mentres, en l’escarpada orografia entre Beniaia (xicotet poble de la Vall d’Alcalà, poble que ja està en el límit amb la comarca del Comtat), també hi ha “monticles” de pins talats i apilaments. En esta abrupta muntanya (la del port de Tollos), s’està duent a terme el projecte finançat amb fons europeus de restauració d’hàbitats d’herbassars prioritaris i bosc mediterrani caducifoli i escleròfil·le. Este últim terme al·ludix a la resistència de determinades espècies vegetals (carrasques, ullastres i arbustos com la coscolla o el llentiscle) al foc. A més, amb els troncs dels arbres calcinats s’han creat faixes per a contindre l’erosió.

LIC de les Valls de la Marina

Estes muntanyes formen part del LIC (lloc d’interés comunitari) de les Valls de la Marina. El seu valor natural, paisatgístic i històric (paisatge cultural de moriscos, repoblació mallorquina, cultius tradicionals i lluita contra la despoblació) és enorme.

L’incendi va arrasar 12.150 hectàrees. Va arrasar les masses forestals. La majoria dels cultius (oliveres, cirerers o perelló) es van salvar. De fet, els bancals llaurats van funcionar com a tallafocs.

Suscríbete para seguir leyendo