Corberán, l’autor de la transformació total del VCF

El mes de març passat, quan, per fi, el València CF va eixir de les posicions de descens després d’un final de gener agònic, a cinc punts de la salvació, el rendiment de Carlos Corberán confirmava l’efectivitat del canvi en la banqueta de Mestalla. Hui dia, amb la permanència a la mà, obrada en la mateixa quantitat de partits en els quals l’equip s’havia desplomat a les ordes de Rubén Baraja en la primera volta, el que es confirma és com l’entrenador de Cheste ha sabut pegar-li una volta radical a la trajectòria blanc-i-negra, obrint una porta a Europa.

Les places sèptima i octava —bitllets per a l’Europa League i la Conference, respectivament— es troben les dos a menys de dos victòries de distància. Molt més a prop, malgrat l’abundància d’aspirants, que la zona de descens. Gràcies al triomf a Las Palmas de Gran Canària, l’equip groc, primer dels que baixaria a Segona, està deu punts per davall del València amb tot just 12 en joc i el goal average perdut.

A base de treball diari en la Ciutat Esportiva, tant el cos tècnic de Corberán com el grup de futbolistes han trobat els resultats que tant es van resistir entre agost i desembre, quatre mesos en què el València va disputar 17 jornades de Lliga amb el pobre bagatge de dos victòries, sis empats i nou derrotes. En total, 12 punts de 51 possibles amb una renda golejadora negativa de deu gols.

De fet, este caminar errant en la Lliga va propiciar la destitució de Baraja l’endemà de l’empat obtingut amb l’Alabés el 22 de desembre a Mestalla (2-2). En l’adeu del Pipo, els blanc-i-negres van encadenar cinc partits sense véncer en la Lliga.

En menys de cinc mesos, però, la transformació experimentada ha sigut absoluta. Hui, la sèrie és inversa, pegant-li la volta per complet a les sensacions i les cròniques de desembre. Des del 22 de febrer, quan va patir un dur correctiu per part de l’Atlètic de Madrid a casa (0-3), l’equip de Corberán “no perd amb ningú”. Són ja nou partits invicte. Cinc victòries i quatre empats.

La clau de la metamorfosi ha passat per l’augment en la capacitat competitiva. Treball tàctic, amb un equip que ha perdut la por de ser protagonista amb la pilota quan ho necessita, sobretot, guanyant protagonisme ofensiu a partir del renascut Javi Guerra, així com pels carrils, i també solidificant-se en defensa després de la màcula del 7-1.

Suscríbete para seguir leyendo