Educació anuncia que el 48,77 % de les aules d’Infantil i Primària tindran el valencià com a llengua base

El curs escolar 2025/2026 a la Comunitat Valenciana comptarà amb un total de 19.397 cursos en Infantil i Primària, segons la informació oferida este dimarts per la Conselleria d’Educació, coincidint amb l’inici de l’admissió d’alumnat nou en estos dos cicles educatius, un procés que s’allarga fins al pròxim 16 de maig i que s’avança un mes respecte al curs anterior.

El departament de José Antonio Rovira també ha donat a conéixer el repartiment d’aules per llengua base, després de la consulta realitzada a les famílies a finals del mes de febrer dins de la nova llei de llibertat educativa. En este sentit, el 48,77 % de les unitats docents tindran el valencià com a llengua base, quan el suport a la llengua valenciana en la consulta va ser d’un 50,5 %, encara que ací s’incloïen els tres primers cursos de l’ESO. En Infantil, el percentatge d’aules en valencià descendix al 42,81 %, però en Primària se situa en el 51,54 %.

Malgrat estes dades dispars, el conseller ha defés hui que el “99,67 % de l’alumnat estudiarà en la llengua base triada pels seus progenitors” i que això suposa “una bona notícia després de la consulta”. A més, ha justificat que en “els mínims casos que es queden fora (de la seua preferència d’elecció) és perquè la demanda ha sigut insuficient per a crear-les” i ha assegurat que el seu departament “continua treballant per a donar resposta a tot l’alumnat” amb l’objectiu d’arribar al 100 %.

El pes de cada una de les llengües és diferent segons la zona de predomini de cada idioma. En les comarques castellanoparlants, el 92,40 % de les unitats docents tindran el castellà com a llengua base; mentres que en les zones valencianoparlants, només el 56,25 % dels grups seran en valencià, encara que descendix al 49,26 % en Infantil. Les diferències són notables.

Més aules malgrat el descens de natalitat

Quant als nombres globals, el curs 2025/2026 comptarà amb un total de 19.397 aules; són 39 unitats més que el curs anterior, malgrat que hi ha un descens de 5.956 alumnes per “la baixada de la natalitat”. “Estes són ‘les retallades’ que pregonen alguns”, ha defés Rovira. Així mateix, ha reconegut que s’ha baixat a 3 persones el mínim d’alumnes per a obrir una aula en zones despoblades, la qual cosa mostra la seua estratègia de lluita contra la despoblació. “Quan vam arribar, el mínim era de sis”, ha reconegut.

El conseller ha explicat que s’ha mantingut el mateix nombre d’unitats en les localitats afectades per la dana, amb 9 aules noves d’Infantil i 16 de Primària. Malgrat l’impacte de la tragèdia, Rovira ha defés que “no s’ha disminuït cap recurs educatiu”. En este sentit, ha assegurat que el 100 % dels col·legis afectats per la dana “recuperaran la normalitat l’1 de setembre”, bé en els seus edificis originals, bé en barracons.

Quant als huit centres de set localitats diferents que s’hauran de tornar a construir, Educació estima iniciar enguany la redacció dels projectes per a adjudicar-los al llarg de l’any que ve.

Denúncia Famílies pel Valencià

Famílies pel Valencià ha denunciat hui una sèrie d’irregularitats en l’oferta de grups oferits en les zones castellanoparlants. L’entitat critica que no s’han seguit els “criteris establits” i que “no s’han respectat els resultats de la consulta”.

Posa diversos exemples d’això. Assenyala diversos cursos —3r de Primària en el CEIP San Luis de Buñol, per exemple— en el qual, malgrat que el 83,33 % de les famílies van triar el valencià, Educació ha oferit una aula en castellà i una altra en valencià; el criteri era del 75 % com a mínim per a oferir els dos cursos en la mateixa llengua, segons l’entitat. No obstant això, el director general d’Ordenació Educativa i Política lingüística, Ignacio Martínez, recorda que el criteri del 75 % només s’aplica en zones valencianoparlants.

Un altre exemple donat per Famílies pel Valencià és el de 4t de Primària del CEIP Maestro Juan Bernia de Pedralba. Allí, el 57,14 % de les famílies van triar el valencià, però la unitat oferida serà en castellà. Segons Martínez, això es deu al fet que el nombre absolut d’alumnat que va triar el valencià només era de cinc persones; en percentatge, criteri sempre utilitzat per Educació, eren més que els que van votar pel castellà. “Sempre que hi ha hagut la demanda adequada, es posen unitats”, ha afegit.

En este aspecte, Conselleria xifra en 40 el total d’aules en valencià en les zones de predomini del castellà, 19 ja existien i es convertixen del castellà al valencià per a “atendre la demanda de les famílies”. D’esta manera, les unitats que es cataloguen estaran a Segorbe (4), Anna (1), Buñol (7), Godelleta (1), Loriguilla (2), Navarrés (1) i Villar del Arzobispo (3). Les unitats que s’habiliten com a nova creació estaran a Segorbe (4), Anna (1), Buñol (6), Chelva (1), Enguera (1), Godelleta (1), Loriguilla (1), Navarrés (1), Tous (1), Villar del Arzobispo (2), Elda (1) i Torrevieja (1).

Suscríbete para seguir leyendo