La CHX admet la impossibilitat de complir en 2027 els objectius ambientals que exigix Europa

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que ha presentat en una jornada informativa els documents inicials del quart cicle de planificació del Pla hidrològic del Xúquer (PHX) per al sexenni 2028-2033, ha admés la impossibilitat de complir en 2027 el bon estat de totes les masses d’aigua de la demarcació, com exigix la Directiva marc de l’aigua europea.

L’alarma l’ha llançada la cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHX, Arancha Fidalgo, que ha detallat que el 60 % de les masses d’aigua superficials de la demarcació “es troba en mal estat”, 235 d’un total de 390. Una quarta part d’estes està afectada per contaminació química, i tres de cada deu presenten alteracions dels seus hàbitats per canvis hidrològics; a més, quasi la mitat patixen alteracions dels seus hàbitats per canvis morfològics a causa de la modificació dels seus llits en el cas dels rius o dels màrgens dels llacs i dels espais de transició entre les aigües costaneres i continentals.

En el cas de les masses d’aigua subterrànies, segons Fidalgo, “quatre de cada deu estan en mal estat”, situació que afecta 41 d’un total de 106 masses. En este cas, els impactes principals són el descens del nivell piezomètric dels aqüífers a causa de la seua sobreexplotació, que afecta tres de cada 10 masses subterrànies d’aigua, i la contaminació per nitrats, problema que patixen una quinta part dels aqüífers.

L’amenaça dels nitrats

En este sentit, el president de la CHX, Miguel Polo, ha reconegut respecte a la contaminació per nutrients de les masses d’aigua que estes “presenten concentracions importants de nitrats que no som capaços de resoldre”. “Cada vegada hi ha més municipis que se sumen a les llistes dels que no poden beure de les aigües subterrànies”, ha alertat. Per a Polo, els reptes als quals cal enfrontar-se en el sexenni 2028-2033, “a més de la reducció de la contaminació de les masses d’aigua, són també el fre a la seua sobreexplotació, així com la millora de la resposta als extrems hidrològics que suposen tant les sequeres com les inundacions”.

Fidalgo ha assenyalat que, durant este tercer cicle de planificació del PHX, que va des de 2022 a 2027, “no hi ha una clara millora en l’estat de les masses d’aigua de la demarcació”. En este sentit, estima que set de cada deu masses superficials i huit de cada deu de les subterrànies “estan en risc de no complir els objectius previstos per la Directiva europea marc de l’aigua per a 2027”.

Per tot això, Fidalgo ha sostingut que “difícilment l’any 2027 es compliran els objectius ambientals fixats per Europa”. Segons la responsable de Planificació de la CHX, la impossibilitat de complir la directiva marc no és un problema exclusiu de la conca del Xúquer, “sinó una cosa que ocorre en totes les demarcacions hidrogràfiques d’Espanya i en molts països d’Europa, per la qual cosa ja s’està abordant amb la UE”.

L’impacte del canvi climàtic

A això s’afig que ja s’estan notant els efectes del canvi climàtic, la qual cosa, segons Fidalgo, es traduïx en “una reducció dels recursos en la demarcació, que ja presenta un equilibri fràgil entre recursos i demandes”. En este sentit, segons la cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica, les precipitacions han descendit en els últims 40 anys un 5 %, al baixar d’una mitjana de 512 litres per metre quadrat a 492, la qual cosa ha minvat un 7 % les aportacions totals de la xarxa fluvial, que han descendit d’una mitjana de 3.462 hectòmetres cúbics anuals a 3.228.

Suscríbete para seguir leyendo