Universitats
Estes són les carreres amb més eixides a la C. Valenciana
Medicina i Infermeria tornen a liderar el rànquing de “millors carreres” de l’IVIE, amb Odontologia i Òptica en tercer i quart lloc

Estudiants en la biblioteca del campus de Tarongers, en una fotografia d’arxiu / Loyola Pérez de Villegas Muñiz

El 78 % dels universitaris aconseguixen treballs ajustats al que han estudiat, encara que amb enormes diferències de salari, desocupació i satisfacció segons la carrera. Això és el que analitza, estudi a estudi, el U-Rànquing de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació BBVA, publicat a un mes de l’inici de la selectivitat a la C. Valenciana.
L’informe destaca que la situació laboral dels egressats valencians ha millorat molt en l’última dècada, si bé encara se situa a nivells postcrisi. La taxa d’atur dels universitaris de 22 a 29 anys és del 12 % i alguns camps com ara medicina, desenrotllament de programari o ciència de dades se situen a prop de la plena ocupació.
Les millors carreres continuen sent enginyeries i camps sanitaris, però hi ha algunes formacions com ara Logopèdia, Teràpia Ocupacional o Veterinària que es colen en la part alta del rànquing amb bons salaris postestudis i moltes oportunitats laborals.
La base mitjana de cotització també canvia molt en funció de la carrera. De mitjana, els universitaris valencians cobren uns 31.000 euros quan troben ocupació. Els que més perceben són els que van estudiar Medicina, amb 41.000, i hi ha 13 camps d’estudis en què el salari no arriba als 25.000 euros.
El problema de la subocupació
Encara que la situació millora respecte als últims anys, la subocupació continua sent un problema important. En concret un de cada cinc jóvens amb estudis universitaris la patix, especialment en les ciències socials i humanitats, a on la subocupació frega el 50 %.
Les millors oportunitats, com és habitual, es concentren en els camps d’estudi de ciències de la salut, enginyeries, informàtica i gestió de dades. Per contra, els camps amb menys estudis tenen a vore amb les arts i les humanitats, als quals els acompanyen uns salaris pitjors.
En marcat contrast amb les dificultats de trobar treball per als graduats després de la crisi econòmica i la posterior recessió, “els egressats en els últims anys estan trobant moltes oportunitats de treball i més ocupacions ajustades a la seua formació”, explica l’IVIE.
De les 500.000 noves ocupacions ocupades per jóvens d’entre 22 i 29 anys, quasi la mitat ha sigut per a universitaris, el 22 % per a titulats de cicles formatius de grau superior i el 25 % per a graduats de Batxillerat i grau mitjà. Dels 223.000 llocs ocupats per universitaris jóvens, el 89 % són en llocs altament qualificats.
Carreres amb molt poc atur
L’anàlisi d’IVIE llança que les enginyeries i titulacions sanitàries són les que més inserció laboral tenen, amb quasi un 90 % de treball i salaris conformes. Estes dades contrasten molt amb la precària situació de les arts i humanitats, a on en cap camp hi ha més d’un 78 % d’afiliació. En ciències socials, quasi la mitat dels estudis generen cotitzacions a la Seguretat Social per davall de la mitjana.
Quant a ingressos, les diferències també són molt importants. En les enginyeries, 28 de les 34 carreres obtenen una base de cotització de més de 31.000 euros. En la resta de branques, excepte la sanitat, les condicions són diametralment oposades. En ciències socials, només 6 de les 31 carreres registren eixa dada, 2 de 13 en ciències i 1 de 17 en arts i humanitats.
Una altra dada rellevant que llança l’informe és que les universitats privades no mostren un avantatge (tampoc un desavantatge) en inserció laboral dels egressats enfront de l’ensenyança pública. Destaquen algunes formacions com ara Odontologia —en el top de les millors carreres—, en la qual el 61 % dels graduats procedix de centres privats.
Estudis amb molta desocupació
El U-Rànquing també classifica els estudis sobre la base de l’adequació de les ocupacions al nivell de formació dels estudiants, és a dir, si acaben treballant “del que han estudiat” després de la carrera. Com en altres categories, la branca de la sanitat copa els primers llocs, seguida de les enginyeries.
No obstant això, hi ha estudis que es colen com ara Fisioteràpia, Veterinària, Podologia, Física, Logopèdia o Teràpia Ocupacional. En l’altre extrem hi ha els estudis amb molt poca adequació i a on els egressats acaben treballant en altres sectors diferents del que van estudiar, com ara Criminologia (18 % d’adequació), Gestió Hotelera (19 %) Turisme (19 %) o Protocol i Esdeveniments (21 %).
Suscríbete para seguir leyendo
- La sobretaula més llarga de Mazón: sis mesos atrapat en El Ventorro
- En llibertat els quatre jóvens detinguts per una agressió sexual grupal a la Malva-rosa
- Totes les estacions d’ITV sense cita prèvia a València, Alacant i Castelló
- Quan el papa Lleó XIV va estar a la C. Valenciana per a fer una investigació
- Ferit quan intentava fugir per la finestra lligant llençols a Gandia
- Camps qüestiona la proximitat de Mazón amb Vox: “El PP no vol pactes amb altres partits”
- Concerts de Vivers 2025: qui actua cada dia a València
- Estes són les carreres amb més eixides a la C. Valenciana