El PSPV de Favara busca suports per a una moció de censura contra la “inoperància” del PP

El PSOE de Favara, grup majoritari en l’oposició, ha anunciat la seua disposició a impulsar un canvi de govern per considerar que l’actual executiu del PP, que es troba en minoria, resulta “inoperant”, i ha mostrat la seua intenció de buscar suports per a forçar el relleu, que necessàriament suposa la presentació d’una moció de censura. “Des del PSPV-PSOE considerem que un canvi de govern afavorirà els interessos de tots els veïns i les veïnes de Favara i treballarem per això”, ha manifestat el portaveu municipal socialista, Rafa Aragó, que ha deixat entrevore que els contactes per a explorar esta via podrien haver-se iniciat o ser imminents.

La ferramenta per a propiciar este canvi seria una moció de censura, que requerix la firma d’una majoria absoluta de regidors, és a dir, almenys sis dels onze que componen la corporació. Una eventual coalició entre PSPV (3 regidors) i Compromís (2) sumaria cinc regidors, a un de la majoria necessària. Això implica que, perquè prospere una moció de censura, seria imprescindible comptar amb el suport, almenys, d’un dels dos regidors del grup dels no adscrits, Juanba Julián i Belén Ribes.

Esta circumstància obri un escenari complex de negociació a tres bandes (PSPV, Compromís i no adscrits). PSPV i Compromís sempre s’han mostrat partidaris d’explorar una moció de censura i, de fet, ja van negociar un pacte de govern a l’inici de la legislatura. Precisament, van ser les desavinences entorn d’aquell pacte les que van provocar l’expulsió dels dos regidors que ara són clau per a articular qualsevol alternativa. Aquells contactes plantejaven una alcaldia compartida i que l’alcalde poguera estar alliberat, un dels punts de fricció amb els regidors Ribes i Julián.

La fractura que va patir Compromís, que va acabar amb l’expulsió de dos dels seus quatre regidors i la dimissió de José Francisco Vicedo com a alcalde, va propiciar que el PP assumira el govern de Favara l’abril de 2024. La popular M. Pilar Sala va resultar elegida alcaldessa en el ple d’investidura gràcies a l’abstenció dels regidors no adscrits, mentres que el candidat socialista, Rafael Aragó, sumava als tres vots del PSOE els dos de Compromís, la qual cosa no era suficient per a la majoria absoluta necessària per a ser proclamat com a alcalde. La llei electoral establix que, en eixe cas, resulta elegit el candidat o candidata del partit més votat i, en este cas, el PP va obtindre un major suport popular que el PSOE en les municipals del 23-M, que es van convertir en quatre escons.

M. Pilar Sala va prendre les regnes d’un govern en minoria al qual no ha aconseguit sumar nous suports en este primer any de mandat, en el qual ha vist com moltes de les seues propostes eren rebutjades per l’oposició, que compta amb set regidors, inclosos els intents d’assignar retribucions a membres de l’executiu. Els socialistes es mostren disposats a buscar suports per a articular una altra majoria, ja que entén que este primer any de govern del PP s’ha caracteritzat per una “falta de gestió, de transparència i participació” i per les “imposicions ideològiques”, ja que, malgrat no gaudir d’una majoria estable, no ha mostrat “intencions que els membres de l’oposició opinen, ni tan sols en la confecció d’este últim pressupost”.

Suscríbete para seguir leyendo