Les cambres rebaixen del 20 % al 12 % els negocis que tancaran per la dana

Sis mesos després de la dana, les conseqüències de la catàstrofe en el teixit econòmic valencià comencen a reflectir-se amb més claredat. Després de setmanes i setmanes marcades per les peticions d’ajuda i les compensacions del Consorci, únicament una quarta part dels negocis danyats per la riuada —poc més de 3.000— romanien tancats a finals del mes d’abril. No obstant això, no tots seguiran sense alçar la persiana indefinidament. Perquè, segons destaca l’últim informe de l’oficina Pateco —dependent del Consell de Cambres—, titulat “Els danys i pèrdues ocasionats per la dana en l’activitat empresarial: els servicis i els comerços”, la previsió actual situa el risc de tancament definitiu entre 1.500 i 2.000 locals, una rebaixa respecte a les estimacions prèvies vaticinades per algunes patronals del sector.

Menys de l’esperat

No en va, enfront del més de 20 % del comerç colpejat per l’aigua que es temia que podia estar en perill, l’informe assenyala que l’amenaça de no tornar a obrir es reduirà finalment fins al 12-13 % dels enclavaments damnificats, és a dir els citats entre 1.500 i 2.000. Estos establiments equivalen al “4-5 % dels locals que hi havia en els municipis que més han patit les conseqüències de la dana”. I és que va haver-hi poblacions afectades a on part del comerç va quedar lliure de la riuada.

Malgrat ser una xifra inferior del que inicialment es va calcular, el document sí que assenyala diversos motius que fan alguns negocis més vulnerables. El primer és el fet que la dana actuarà com a “detonant” de la fi d’activitat en aquelles xicotetes firmes els propietaris de les quals “són autònoms d’edats avançades”. No en va, quasi un de cada quatre amos del sector servicis afectats per la catàstrofe té almenys 56 anys.

Al costat d’esta realitat, hi ha altres factors que llastren, com el fet que hi ha “negocis que no estaven assegurats i, per tant, no tenen dret a obtindre la indemnització de la cobertura de les assegurances”, la impossibilitat de poder afrontar inversions importants per a recompondre negocis com ara “carnisseries, forns, restaurants o clíniques”, les empreses que ja tenien dificultats prèvies per endeutaments com els crèdits ICO per la covid o aquells sectors “que ja passaven per dificultats comercials” que els feia ja “inviables a mitjà i llarg termini”. De la mateixa manera, l’oficina Pateco alerta d’una altra situació que pot motivar els tancaments i és tots aquells “empresaris afectats emocionalment per la catàstrofe” que, fins i tot, “temen tornar al negoci en el qual poden haver viscut un fort trauma”.

La situació del comerç

No obstant això, no tots els sectors miren al futur amb la mateixa certitud. El comerç minorista —un dels més febles i amb menys pulmó econòmic— és un dels que més en dubte es troba per una aigua que ha colpejat més de 2.850 dels seus negocis. Entre estos destaquen els 870 dedicats a algun producte especialitzat —calçat, articles mèdics, cosmètica, floristeries, rellotgeries, etc.—, seguits dels 496 locals enfocats a vendre productes alimentaris o tabac o els 474 vinculats a l’adquisició d’articles de la llar, amb els negocis del moble —un sector situat en gran part en la zona 0— com a principals exponents.

De la mateixa manera, si s’analitza l’impacte econòmic que la dana ha tingut per al comerç minorista, l’informe eleva este colp fins als 575 milions d’euros —sense comptar els cotxes que estaven en els concessionaris afectats—, corresponent el 88 % d’esta quantitat als “danys materials en establiments i inventaris”, i la resta, a “la pèrdua de beneficis per inactivitat”.

Suscríbete para seguir leyendo