Les obres en la plaça de l’Església i la Cisterna de Quart de Poblet trauen a la llum restes arqueològiques de l’època romana

Les obres de remodelació que l’Ajuntament de Quart de Poblet du a terme en la plaça de l’Església i la Cisterna han tret a la llum restes arqueològiques de gran valor que estan sent estudiades, analitzades i documentades per professionals i institucions científiques per tal que llancen llum sobre l’origen del municipi i revelen les petjades de la cultura romana i àrab en la localitat.

Els treballs d’intervenció arqueològica han permés trobar una sèrie d’objectes ceràmics, restes orgàniques i abundant presència de materials constructius d’època romana i àrab que podrien indicar la presència d’estructures i assentaments pròxims en esta zona, que van ser desmuntats i abocats a determinades fosses en segles posteriors, així com destinats a una altra mena de construccions.

La troballa més significativa és, sens dubte, el d’un èquid híbrid de poca edat les restes òssies del qual s’han trobat en una d’estes fosses, col·locat en una posició que ha cridat l’atenció dels arqueòlegs de l’IVCR+i, Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, organisme al capdavant de la investigació.

De la mateixa manera, un dels descobriments més rellevants durant les intervencions arqueològiques ha sigut que els experts han corroborat el passat romà de Quart de Poblet després d’identificar materials i restes ceràmiques de l’època. La majoria dels materials ceràmics documentats fa referència als que s’empraven en obres d’enginyeria o arquitectura com ara xicotetes rajoles formant arquets, així com peces destinades a la construcció de teulades.

D’entre les peces trobades, destaca un fragment de Terra Sigillata, una peça d’una vaixella de taula d’època romana que podria pertànyer a un bol molt utilitzat en tota la Península en època alt-imperial. Es tracta d’una mena de ceràmica la característica més especial de la qual és la presència en el seu fons d’un sigillum o segell amb el nom del terrissaire o alguna marca representativa.

Passat islàmic

El món islàmic també va tindre una gran influència en el desenrotllament social i cultural de Quart de Poblet. La transformació de producció, distribució i consum desenrotllada en tota la península Ibèrica ha deixat un rastre en la societat local, i les seues petjades són ara visibles després dels treballs arqueològics. Mostra d’això és la gran varietat de peces ceràmiques trobades en la zona, la qual cosa evidencia que Quart de Poblet va ser un enclavament de gran rellevància en l’època àrab.

Un dels aspectes més característics del conjunt de peces ceràmiques atribuïdes a època islàmica és l’absència de formes decorades. Totes fan referència a un repertori de ceràmica de cuina (majoritàriament olles) i de servici (gerres), amb nombrosos fragments de les anomenades “olles valencianes”, recognoscibles pel seu cos globular i coll estret i acanalat, populars en els contextos dels segles IX a l’XI en la zona central llevantina.

Les mostres de sediment recuperat i associat a estos materials d’època islàmica s’han arreplegat per a ser estudiats en un laboratori especialitzat de la Universitat de Granada, mentres que l’estudi ambiental el durà a terme la Universitat de València amb el European Research Council.

L’Ajuntament de Quart de Poblet continua avançant en els treballs de remodelació de la plaça de l’Església i la Cisterna, aportant els tràmits a la Direcció General de Patrimoni, dependent de la Conselleria d’Hisenda i Economia, per a reprendre les actuacions corresponents.

Estes obres de remodelació formen part del compromís de l’Ajuntament per impulsar la sostenibilitat i l’accessibilitat viària del municipi i contribuir al desenrotllament social per a millorar la vida de la ciutadania de Quart de Poblet.

Suscríbete para seguir leyendo