El Consell només ha assignat la mitat de la vivenda pública oferida a la Costera, la Canal i la Vall

Entre la ridícula i a vegades prohibitiva oferta de pisos de lloguer i l’escalada de preus del mercat immobiliari, la vivenda pública s’erigix en un instrument clau per a facilitar l’accés de moltes persones a un sostre digne.

A l’espera dels lents avanços del Pla Viu llançat pel Consell, que preveu l’expansió del parc de protecció oficial mitjançant la col·laboració publicoprivada en la construcció de blocs nous, l’estoc d’esta mena d’immobles no acaba d’agafar impuls.

En l’àmbit de la Costera, la Canal i la Vall d’Albaida, l’oferta pública de lloguer de la Generalitat se circumscriu únicament a 8 dels 61 municipis que conformen les tres comarques. En els últims cinc anys, a més, a penes s’han adjudicat la mitat de les vivendes socials gestionades en este territori per l’Administració autonòmica a través de l’Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl, l’EHVA.

Així es desprén de les últimes dades actualitzades esta setmana: dels 134 immobles residencials oferits des d’octubre 2021 (11 a la Canal, 26 a la Costera i 97 a la Vall d’Albaida), la Generalitat n’ha assignat 71 en règim d’arrendament a altres tantes famílies vulnerables inscrites en el registre de vivenda (9 a la Canal, 19 a la Costera i 43 a la Vall).

La mitat de les vivendes adjudicades entre 2022 i 2025 (un total de 36) se situen a Albaida, a on el Consell va firmar un protocol de col·laboració, la legislatura passada, per a activar un gran parc d’allotjaments de protecció oficial sense ús vinculats a un acord amb l’Ivvsa que va quedar bloquejat després de la crisi financera de 2008. A Vallada s’han assignat 9 vivendes en el mateix període de temps, adquirides en 2020 per la Generalitat per a evitar que acabaren en mans d’un fons voltor, 6 pisos més s’han distribuït a Xàtiva i Quesa (estos últims adquirits també en l’anterior mandat, encara que el seu mal estat està generant greus problemes als inquilins per culpa de les humitats i els despreniments), a més de 5 a Ontinyent, 4 a l’Alcúdia de Crespins, 3 a Enguera i 2 a l’Olleria.

De l’inici de l’any 2025 ençà, només hi ha constància d’una vivenda assignada, i en 2024 es van comptabilitzar 9 adjudicacions, la majoria a Albaida.

Esta localitat també concentra el 64 % de les vivendes del patrimoni públic autonòmic oferides en les tres comarques des de finals de 2021, amb un total de 86. D’estes s’han assignat el 41 %. A Vallada s’han llançat en règim d’arrendament 14 immobles, pels 8 d’Ontinyent, els 6 de Xàtiva i Quesa (tots adjudicats), els 6 de l’Alcúdia de Crespins (4 assignats), els 5 d’Enguera (tres adjudicats) i els 3 de l’Olleria.

Des que va començar l’any s’ha oferit una vivenda a Albaida, una altra a Vallada i una altra a l’Olleria, i en 2024 es van posar a la disposició de les famílies en llista d’espera un total de 16 vivendes.

A l’espera del parc jove de Xàtiva

Mentrestant, ara com ara no s’han licitat els projectes de rehabilitació dels cinc edificis que el Consell va adquirir a Xàtiva amb el Govern del Botànic en el marc de l’anunciat parc de vivenda jove a preus assequibles. De moment, no s’ha executat ni un sol dels 45 pisos de lloguer compromesos per l’Administració autonòmica. De les 13 licitacions llançades per l’Ehva en el marc del Pla Viu per a construir VPO noves, cap tampoc se circumscriu a l’àmbit de la Costera, la Canal i la Vall d’Albaida.

D’altra banda, esta setmana, Ontinyent i Bocairent han anunciat la imminent posada en lloguer de huit vivendes assequibles per a jóvens.

Suscríbete para seguir leyendo