Els fraus cibernètics creixen un 11 % a la Ribera mentres que baixa la delinqüència convencional

Estafes a través de codis QR, intents de frau a través de WhatsApp, missatges SMS o compres mitjançant pàgines falses són alguns dels ciberdelictes que es registren dia rere dia. Encara que qualsevol podria pensar que és difícil caure en esta mena de fraus, la realitat va molt més enllà.

La Comunitat Valenciana va registrar en 2024 un total de 414.133 ciberdelictes, segons l’informe publicat pel Ministeri d’Interior, que arreplega les dades aportades per la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les forces de seguretat autonòmiques i diversos cossos locals.

Les xifres no deixen de créixer en l’àmbit autonòmic. La Ribera no es queda arrere. L’ús normalitzat de les noves tecnologies comporta que esta mena de riscos augmente any rere any. Els ciberdelictes, que engloben estafes informàtiques i altres ciberdelictes, han crescut un 11 % en la comarca durant els primers tres mesos de 2025 respecte al mateix període de 2024, segons l’informe que analitza la criminalitat en les ciutats de més de 20.000 habitants. En total, s’han comptabilitzat un total de 385 estafes electròniques en els tres primers mesos de l’any, enfront de les 346 registrades el gener, febrer i març de 2024.

Alzira és la ciutat a on més delictes informàtics s’han registrat, amb un total de 130. Les estafes han crescut un 34 % en la capital de la Ribera Alta, enfront dels 97 ciberatacs registrats en el mateix període de 2024. Algemesí també ha patit una crescuda de 22,9 %, al passar de 48 a 59 en l’actualitat.

Cullera i Sueca se situen en el costat contrari, ja que en els dos municipis ha decrescut. En el primer cas, els fraus informàtics s’han reduït un 6,5 % (de 62 a 58), i en la capital de la Ribera Baixa la reducció és del 5,9 % (72 a 68).

Mentres que els ciberatacs han crescut durant el primer trimestre de l’any, la delinqüència convencional ha disminuït en la comarca. Esta reducció també s’ha reflectit a la Comunitat Valenciana, a on s’ha produït un descens de l’1,5 %. Concretament, els delictes convencionals s’han reduït un 7,2 % a la Ribera. En els tres primers mesos de 2025, s’han comptabilitzat un total de 1.700 denúncies enfront de les 1.831 de 2024.

Cullera ha registrat la major baixada en el primer trimestre de l’any. Els delictes convencionals s’han reduït un 25,8 %, al passar de 356 a 264 en els últims tres mesos. La major disminució es comptabilitza en els delictes contra la llibertat sexual, que passen de 4 en 2024 a 3 en 2025 —també han disminuït a escala comarcal al passar de 23 a 16 en l’actualitat—. La localitat, segons l’informe, també ha patit un descens en el nombre de furts (29 %), i les sostraccions de vehicles es reduïxen a la mitat.

Sueca és el segon municipi en el qual també s’observa este decreixement. La localitat va comptabilitzar 374 delictes en els primers tres mesos de 2024, mentres que, en 2025, n’han sigut 312. També es reflectix este descens en els delictes contra la llibertat sexual (7 a 0), però, per contra, es multipliquen els robatoris amb força en domicilis i establiments, així com els furts.

Carcaixent ha registrat 207 delictes convencionals enfront de 217, la qual cosa suposa una disminució del 4,6 %. En esta localitat, les majors reduccions es comptabilitzen en els delictes greus i menys greus de lesions i baralles tumultuàries, que baixen un 57,1 %, i els robatoris amb violència i intimidació, que passen de 5 a 3.

Augmenten en dos municipis

Finalment, Algemesí i Alzira patixen un increment del 7,9 % i 1,8 % en esta mena de delictes, amb 300 i 617 casos respectivament. En la primera localitat, creix un 36,4 % el robatori amb força en domicilis, mentres que en la capital de la Ribera Alta augmenten els delictes greus i menys greus de lesions i baralles tumultuàries (9 a 16) i els delictes contra la llibertat sexual, que augmenten de 7 a 11.

No obstant això, a Alzira baixen un 29,6 % els robatoris amb força en domicilis, així com les sostraccions de vehicles, en un 33 %.

Suscríbete para seguir leyendo