La Sindicatura de Comptes demana als partits el desbloqueig per a la renovació dels seus membres

Respecte a la institucionalitat. És el missatge que ha deixat este divendres la Sindicatura de Comptes, que celebra en el Caixaforum de València els seus 40 anys d'existència com a pilar essencial de l'arquitectura institucional valenciana, en concret, com a organisme de fiscalització i control extern de la Generalitat Valenciana.

El missatge l'ha concretat Antonio Mira-Perceval, expresident de la Diputació d'Alacant i membre més veterà de la sindicatura. “Anime els grups al fet que s'assenten a parlar per a renovar els síndics”, ha dit durant la seua intervenció, en la inauguració d'una jornada en què, a més de commemorar l'efemèride, s'han reunit representants d'organismes de control de tota Espanya, la presidenta del Tribunal de Comptes, Enriqueta Chicano, o representants d'institucions estatutàries, per a debatre sobre els reptes de futur de l'auditoria pública.

Mira-Perceval s'ha referit així al bloqueig que, des de fa anys, afecta esta institució i unes altres, amb el mandat caducat i pendents de renovació. Des de 2022, està en funcions. No s'han cobert ni llocs vacants per defunció.

El síndic ha reclamat als partits, també, que quan negocien no mesclen estes converses sobre la Sindicatura “amb altres institucions”, perquè queda la impressió “que es busca un intercanvi de cromos”, i això danya el prestigi de les institucions. També ha demanat “mecanismes que en el futur impedisquen el bloqueig actual”.

Una història de més de sis segles

Este és el missatge més important que, des del punt de vista polític, deixa esta jornada de commemoració. A este han acudit la consellera d'Hisenda, Ruth Merino, i la de Justícia, Nuria Martínez. També han participat representants d'altres institucions, com el síndic de Greuges Ángel Luna, exsíndics de Comptes com Rafael Vicente Queralt, o diputats com el síndic adjunt socialista de les Corts, Toni Gaspar.

El síndic major de la institució, Vicent Cucarella, ha posat en valor la transcendència d'una figura que afona les seues arrels fa més de 600 anys (1419). El ‘mestre racional’ era la figura que en l'antiga Corona d'Aragó portava els comptes del rei, fins a 1707, quan va desaparéixer amb els decrets de nova planta, i fins que es va recuperar amb l'Estatut d’Autonomia i la llei de creació en 1985.

Esta institució va arreplegar eixa labor d'auditar comptes. Ja no és un òrgan unipersonal, sinó col·legiat, amb tres síndics i un secretari general. “Ha anat progressant, innnovant, tractant d'estar al dia tant en ferramentes de treball com en tipus d'auditories per a fer. Som els primers a començar a fer auditories operatives, de ciberseguretat, que no són habituals”, apunta Cucarella. Hui, a més d'economistes i advocats, la sindicatura compta amb amb informàtics i una unitat específica dedicada a l'auditoria de sistemes d'informació.

Alfredo Castelló, vicepresident primer de la Mesa de les Corts (la presidenta Llanos Massó va delegar en ell), va parlar en nom del legislatiu i va posar en valor la trajectòria de la sindicatura. “Mes de 800 anys d'institució hauria de fer-nos reflexionar sobre com fem política, com exercim la representació de ciutadans. Hi ha dies que tinc dubtes”, va dir en to autocrític. Castelló va reivindicar la “solidesa, serietat i la utilitat de les institucions que col·laboren”, ja que es “retroalimenten” i contagien “confiança” en la societat”.

Castelló també va posar en valor el paper essencial de la Sindicatura de Comptes, fa uns anys, quan va aconseguir reunir tots els partits valencians en un pacte pel finançament, la qual cosa dona compte del seu prestigi.

Els riscos de l'autogovern

Sobre este assumpte es referix també Francisco Pérez, director de l'IVIE, que ha participat en la jornada. Preguntat per Levante-EMV sobre els reptes de l'autogovern, apunta a l'infrafinançament, que condiciona la seua capacitat, “perquè limita els seus recursos i per consegüent limita la seua capacitat de donar resposta als problemes, per exemple durant la DANA”. Junt amb la falta de recursos, el clima polític: “Este estat de permanent confrontació entre les forces polítiques limita l'autogovern. Autogovern és posar en mans dels valencians les decisions importants i en alguna d'estes seria més raonable que respongueren a acords, que no sistemàticament a la confrontació. És un aire que ens arriba de fora, però que s'ha instal·lat ací fins i tot en una situació tan difícil com la DANA”, lamenta. 

Suscríbete para seguir leyendo