La C. Valenciana perd 7.000 hectàrees de cítrics des de 2016 mentres Andalusia en guanya 13.000

L'última enquesta sobre superfícies i rendiments de cultius d'Espanya (ESRYCE), elaborada pel Ministeri d'Agricultura i corresponent a l'any 2024, constata la tendència a la baixa del principal sector hortofructícola de la Comunitat Valenciana: el citrícola. L'ampli estudi fet per autonomies reflectix que les províncies de València, Alacant i Castelló han disminuït la superfície citrícola fins a 153.518 hectàrees, la qual cosa suposa quasi 1.100 menys que en 2023, segons l'informe d'ESRYCE. A més, mentres la Comunitat Valenciana perd una mica més de 7.000 ha des de l'any 2016, Andalusia passa de 81.533 a 94.384 hectàrees en esta última dècada, és a dir, quasi 13.000 més.

La Comunitat Valenciana, que continua sent el principal productor d'agres d'Espanya -Andalusia està a prop en taronges, encara que no en el total de cítrics-, comptava en 2024 amb 71.290 hectàrees de tarongers, 63.762 de mandariners, 16.394 de llimeres, 1.071 de pomelos, 123 de tarongers amargs i 877 d'altres fruiters cítrics. Més enllà dels agres, la Comunitat Valenciana també supera el seu rècord històric de terres agràries deixades de cultivar, bàsicament a causa de la falta de rendibilitat en les explotacions de menor grandària i la falta de relleu generacional, en aconseguir en 2024 les 176.446 hectàrees, segons l'enquesta Esyrce, del Ministeri d'Agricultura. La superfície abandonada va augmentar durant l'any passat en 2.770 hectàrees, la qual cosa representa un increment interanual de l'1,59 % respecte a l'anterior i deixa una de cada cinc parcel·les de cultiu erma.

També Múrcia creix en superfície citrícola en estos últims anys, en passar de 41.719 hectàrees en 2016 a 46.091 al llarg de l'última dècada. Sens dubte, gran part de la producció que es cultivava en la Comunitat Valenciana, a la recerca de superfícies de major grandària, s'ha traslladat a Andalusia i a la citada autonomia murciana.

Les organitzacions agràries AVA-Asaja i la Unió Llauradora també alerten que la valenciana va ser la comunitat espanyola que major retrocés va patir en 2024, una circumstància que la consolida com la regió amb major superfície deixada de cultivar, per davant de territoris amb molta major extensió com Castella-la Manxa (158.173 ha), Andalusia (130.204), Castella i Lleó (116.197) i Aragó (113.212). Mentres que la Comunitat Valenciana va abandonar més camps, el conjunt d'Espanya va recuperar 7.339 ha en l'últim any, situant la superfície erma en 1.030.535 ha. D'esta manera, la Comunitat Valenciana ja suposa el 17 % de les terres agràries deixades de cultivar de tot el país. Ampliant el focus a un període de temps més ampli, la pèrdua de superfície agrària en la Comunitat Valenciana s'eleva a 14.879 ha en els últims cinc anys.

Altres cultius

El cultiu que més superfície va perdre l'any passat en la Comunitat Valenciana és l'ametler (2.216 ha que representen un retrocés del 2,4 %) a causa dels baixos preus en origen ocasionats per l'entrada massiva d'importacions californianes de pitjor qualitat, i a la disminució de producció per la sequera. Els cítrics van continuar en 2024 la seua tendència descendent, tant en taronges com en mandarines, en perdre 1.347 ha. Altres cultius que van retrocedir són els fruiters d'os (bresquilles, nectarines, prunes, albercocs i cireres, entre altres) que van caure en 908 ha., la vinya (-381 ha.) i el caqui (-158 ha.). Per un altre, entre les produccions valencianes que van elevar la seua superfície destaquen l'alvocat (amb més de 309 ha. que un any abans i que, amb un augment del 8,38 %, s'aferma com la principal alternativa de cultiu en zones càlides); l'olivar, que va créixer en 72 ha motivat per la pujada dels preus de l'oli, així com les hortalisses i flors (que van millorar en 258 ha) i el kiwi (31 ha per damunt de l'exercici precedent).

Suscríbete para seguir leyendo