La Comunitat Valenciana només té un terç dels logopedes que necessita

Què fa un logopeda? Eixa és la pregunta del milió en una societat on encara són molts els que pensen que estos professionals són "els que arreglen la R". Res més lluny de la realitat. Les seues funcions són múltiples i la seua presència, essencial en els departaments de Sanitat, Educació i Servicis Socials. 

Per això i per a reivindicar la seua figura professional, el Col·legi Oficial de Logopedes de la Comunitat Valenciana fa balanç de la situació actual i explica per què el seu treball és clau i per què cal augmentar el nombre de professionals en un sistema sanitari que només compta amb 36 places, en un àmbit educatiu on tenen el servici externalitzat (amb famílies obligades a pagar teràpies privades) i en uns servicis socials on la presència de logopedes en residències o centres de dia suposa un abans i un després per als usuaris. 

Actualment, la ràtio de logopedes en la sanitat pública de la Comunitat Valenciana és d'1 logopeda per cada 151.000 habitants. Així, de les 36 places reconegudes en el sistema de salut públic de la Comunitat Valenciana, un 5 % és a la província de Castelló, un 70 % a la de València i un 25 % a la d'Alacant. A més, 31 d'ells treballen en centres hospitalaris dependents de la Conselleria de Sanitat i 5 en centres d'atenció precoç (CAT) de gestió pública. "Per a assegurar una cobertura equitativa en tots els departaments de salut, igual que succeïx en altres professions sanitàries reconegudes, s'hauria d'establir una ràtio d'1 logopeda per cada 60.000 habitants", comenten María Jesús Lluch, degana del Col·legi Oficial de Logopedes i Laura Montalvá, vocal de la institució. És a dir, els professionals exigixen triplicar la seua figura en el sistema sanitari públic. 

En sanitat

La institució defén que la figura del logopeda ha de ser present en consultes externes, hospitals de mitjana i llarga estada, plantes d'hospitalització d'aguts, així com en l'àmbit crònic, amb la finalitat de poder oferir i donar la major qualitat de tractament i recuperació als pacients en períodes aguts i subaguts de la malaltia. Així mateix, demanen la incorporació de la logopèdia en l'atenció primària com a part de la cartera bàsica del Sistema Nacional de Salut, facilitant l'accés primerenc i la prevenció, evitant cronificacions o derivacions innecessàries. 

I és que estos professionals tracten persones amb trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, la veu i l'audició i la deglució. Concretament en la Comunitat Valenciana, vora 250.000 persones patixen disfàgia i s'estima que el 90 % no estan diagnosticades. Este trastorn, que dificulta la deglució dels aliments, afecta persones de qualsevol edat, però és més freqüent a partir dels 65 anys. A partir d'eixa edat, la patixen entre el 16 i el 30 % de la població, la qual cosa suposa que vora 170.000 i 325.000 valencians no ingerixen els nutrients necessaris per a viure, expliquen des del col·legi oficial. 

En educació

El Col·legi també advoca per la inclusió de logopedes en el sistema educatiu com a professionals sanitaris complementaris als mestres d'audició i llenguatge (AL), especialment en els equips d'orientació psicopedagògica. 

En el cas dels trastorns de la comunicació i de la parla, i segons dades de l'Associació Espanyola de Pediatria, s'estima que aproximadament un 7 % de la població infantil presenta un trastorn en el desenrotllament del llenguatge, la qual cosa pot impactar significativament en el seu desenrotllament intel·lectual, acadèmic i social. "És important destacar que la detecció precoç i la intervenció adequada amb professionals capacitats són fonamentals per a millorar el pronòstic d'estos trastorns i minimitzar els seus efectes en el desenrotllament dels xiquets", afig Lluch. 

A més, destaquen la necessitat d'augmentar la seua presència en universitats, perquè la formació s'ajuste a la realitat clínica, i de reforçar el seu paper en residències, centres de dia i servicis socials, on la seua intervenció té un impacte notable en la qualitat de vida de les persones. 

En justícia

En la seua labor de transformació social, el col·legi oficial ha aconseguit situar el logopeda com un professional en l'àmbit judicial, tant en la seua funció de perit forense com en el de facilitador de la comunicació per a garantir els drets de persones amb dificultats en el llenguatge i la comprensió. 

A més, des del Col·legi s'està promovent el reconeixement del logopeda com a professional clau en l'accessibilitat comunicativa en processos judicials permetent l'adaptació del llenguatge jurídic i la mediació comunicativa en declaracions judicials, sobretot en menors i persones. 

Suscríbete para seguir leyendo