El metall valencià perd més d’11.000 ocupacions industrials en 2025 llastrat per la crisi de l’automòbil

Situació “crítica” en un sector vital per a la Comunitat Valenciana com el metall, que va perdre, entre gener i març, més d’11.000 ocupacions en la seua indústria, llastrat especialment per la crisi que experimenta el vaixell almirall de l’automoció en l’autonomia —Ford— i la seua indústria auxiliar. Eixe és l’escenari que dibuixa l’informe de conjuntura del sector metall que ha donat a conéixer este matí la patronal d’esta activitat en la Comunitat, Femeval, el qual assenyala també que les exportacions del sector s’han desplomat un 15,4 % respecte al mateix període de l’any passat. O, cosa que és el mateix, que el seu volum s’ha reduït dels 3.163 milions d’euros als 2.728 milions, a pesar que en estes dades encara no es compta “l’efecte que puga tindre la política aranzelària amb els EUA”.

Context advers

En paraules del màxim dirigent de Femeval, Vicente Lafuente, “les crisis polítiques, geopolítiques, econòmiques i estructurals, unides a les estratègies cada vegada més proteccionistes de la Xina o els Estats Units o la poca operativitat normativa, lluny de resoldre’s, s’estan agreujant encara més, la qual cosa comporta una deterioració de la competitivitat del sector metall, sobre el qual s’ha edificat històricament la puixança econòmica i el benestar de la nostra Comunitat”.

Entre eixes crítiques, l’informe de la patronal metal·lúrgica assenyala que hi ha “factors externs” com són “els elevats costos laborals, la dificultat per a incorporar persones qualificades i els costos de matèries primeres, component i de l’energia”. No obstant això, també hi ha la crisi productiva que experimenta —sobretot— una Ford Almussafes que acabarà els set primers mesos de l’any baixant respecte a 2024 un 25 % la seua fabricació de vehicles, una situació a la baixa que s’espera que es mantinga fins que en 2027 aterre en la factoria un nou model multienergia. Eixe context advers s’aprecia també en unes dades de Femeval que apunten al fet que la producció de l’automòbil i la seua indústria auxiliar s’ha desplomat un 55,3 %, una baixada “molt preocupant” que ha vingut acompanyada de la de la maquinària i l’equip mecànic, que cau un 7,4 %.

Així mateix, Lafuente també posa el focus en el problema laboral que afronta el seu sector. “Paradoxalment, continua havent-hi moltes vacants de personal qualificat malgrat l’enfonsament de l’activitat. Situació que està generant colls de botella, sobretot a l’hora d’escometre noves inversions o projectes que es veuen paralitzats per eixa escassetat de talent”.

Símptomes positius

No obstant això, no tot són males notícies. D’una banda, perquè la fabricació en una activitat com la del material i equip elèctric i electrònic es troba a l’alça (13,4 %). D’altra banda, perquè l’ocupació en el comerç a l’engròs de metall ha crescut en 8.900 llocs —arribant així als 35.500—, com també han augmentat els treballs en les empreses instal·ladores del metall. A més, respecte a l’impacte dels aranzels, l’informe de Femeval assegura que “només el 3 % de les empreses del metall estimen que les mesures aranzelàries tindran un efecte directe”, pel fet que la majoria d’estes vendes en l’exterior es concentren en la resta de països europeus “i l’exposició directa als Estats Units és moderada”.

No obstant això, la patronal sí que alerta que, indirectament, el colp dependrà “tant de la proporció d’inputs del metall valencià que s’incorporen a les exportacions dels seus socis comercials dirigides als Estats Units, com a través dels potencials efectes sobre el creixement associats als aranzels”, dos variables que fan prevore que estos efectes seran superiors. Al respecte, un 40 % de les firmes del sector valencià calculen que es voran “afectades de manera indirecta”. Enfront d’això, ja s’han anticipat compres, cosa que ha fet créixer un 12 % les exportacions valencianes cap al país nord-americà.

Suscríbete para seguir leyendo