El repte de governar amb sis dels 21 regidors a Carcaixent

El Partit Popular de Carcaixent ha hagut de resignar-se a vore com l’Ajuntament que governa aprovava una resolució en la qual s’exigix la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió de la dana. També com la proposta d’aplicar la nova taxa pel servici de recollida, transport i tractament del fem, coneguda popularment com el “tasazo”, era rebutjada pel ple malgrat tractar-se d’una imposició legal. Són dos de les ensopegades més sonades d’un govern en clara minoria que busca suports a dreta i esquerra per a tirar avant les seues propostes. Al marge del balanç més o menys triomfalista en arribar a l’equador de mandat, l’autèntic assoliment és mantindre la gestió amb només sis dels 21 regidors que conformen la corporació municipal amb aparent normalitat, en una etapa complicada pels efectes de la dana i l’apagada del 28 d’abril. Esta calma no evita els xocs i retrets en cada sessió plenària. “Estem fent una gestió rigorosa i pròxima”, proclama l’alcaldessa de Carcaixent, Carolina Almiñana.

El resultat de les municipals de maig de 2023 va dibuixar un complex mapa polític en la ciutat. L’esquerra perdia la majoria, però els recels i la falta de sintonia en la dreta van impedir qualsevol possibilitat d’acord i el PP va assumir l’alcaldia com a força més votada. Dos anys després, Carcaixent continua sent l’única ciutat amb més de 20.000 habitants a la Ribera que manté un govern en minoria i sense pactes.

Almiñana ha presumit de comptar amb “un govern fort, estable i treballador” malgrat la situació de minoria en el ple. Durant estos dos anys, el Govern popular ha aconseguit suports puntuals per a tirar avant algunes mesures. Compromís li ha aportat els principals balons d’oxigen, ja que, gràcies a la formació nacionalista, el PP va aconseguir aprovar els pressupostos municipals de 2024 en un ajuntament que feia quatre anys que no aconseguia tirar avant uns comptes. La formació nacionalista també va ser clau —juntament amb el regidor no adscrit— per a ratificar una modificació de crèdit que permetia fer inversions amb el romanent de tresoreria de 3,6 milions d’euros per a escometre més de 80 actuacions.

La proposta de recuperar els festejos taurins per part d’una associació local ha sigut un dels principals punts de fricció amb Vox, un grup que no ha estat exempt de tensions internes després de la dimissió de dos regidors en esta primera mitat del mandat, un dels quals va arribar a passar al grup de no adscrits, des del qual va donar suport a les inversions amb el romanent de tresoreria. El Govern d’Almiñana s’ha mostrat ferm a no autoritzar estos festejos al considerar que no hi ha tradició en la ciutat i no ha dubtat a recriminar a Vox que obrira un debat que no existix en la societat local.

El mandat, a l’espera de l’anhelada connexió amb l’autovia, també ha estat condicionat per la dana i l’exclusió de Carcaixent del decret del Govern en el qual s’arrepleguen els municipis afectats i, per tant, la possibilitat d’optar a ajudes. Almiñana va exercir d’amfitriona del qüestionat Mazón, que va visitar la seu de la Reial Séquia de Carcaixent per a anunciar, en la Mesa de l’Agricultura, mesures per a la reconstrucció del camp.

En matèria d’inundacions, la ciutat espera les obres que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha projectat per a protegir Cogullada i millorar el desguàs del temut Barxeta.

El govern d’Almiñana ha fet bandera de la reducció a zero del deute municipal, si bé reconeix que es tracta d’un camí que va obrir Compromís en 2016. Altres assoliments que destaca l’alcaldessa són el suport al teixit associatiu, el suport als barris, l’inici de les obres de conversió en zona de vianants del carrer Julià Ribera, la construcció del centre polivalent, pendent d’inaugurar o la rehablitació de l’edifici de Santa Anna per a albergar dependències de servicis socials. El següent repte implica aprovar els pressupostos de 2025.

Suscríbete para seguir leyendo