La CHX assaja un sistema d’alerta primerenca en la conca del Poio per a anticipar inundacions

El model servirà de suport per a la presa de decisions a partir de dades meteorològiques i hidrològiques, facilitar la previsió a curt termini de cabals i millorar el coneixement sobre el comportament de rius i barrancs

S’està provant també en el riu Magre i el tram baix del riu Túria

Voluntaris retirant fang a Paiporta, tres setmanes després de la dana

Voluntaris retirant fang a Paiporta, tres setmanes després de la dana / Francisco Calabuig

José Luis García Nieves

José Luis García Nieves

València

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ja està aplicant en mode pilot un sistema d’alerta primerenca per a millorar la gestió d’inundacions. Així ho va confirmar l’organisme de conca durant la jornada tècnica que este dijous va servir per a presentar el Pla de millora de la resiliència enfront d’inundacions, és a dir, les grans obres hidràuliques (530 milions de previsió) que han d’atenuar nous episodis com la dana del 29 d’octubre.

La CHX, en coordinació amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ja treballa en “la implantació d’una primera versió” del sistema d’alerta primerenca (SAP) per a millorar la capacitat de previsió davant d’episodis d’avinguda i inundacions. Esta iniciativa s’emmarca en les actuacions d’emergència per a reparar els danys ocasionats per la dana en el sistema automàtic d’informació hidrològica (SAIH). Cal recordar que, només per a reparar els danys d’aquella riuada i barrancada, s’estan desplegant obres amb caràcter d’emergència per valor de 220 milions. Un dels tres vectors d’estes obres és la reparació i la millora del SAIH.

Este projecte, de caràcter pilot, se centra en les zones més afectades per l’episodi extraordinari del 29 d’octubre: el riu Magre, la conca del Poio i el tram baix del riu Túria. El seu objectiu, expliquen fonts de la CHX, és “avançar en la implantació de ferramentes que permeten integrar en temps real dades meteorològiques i hidrològiques, facilitar la previsió a curt termini de cabals, millorar el coneixement sobre el comportament de rius i barrancs i optimitzar la gestió dels embassaments per a incrementar la seua capacitat de laminació”.

Models de predicció dels EUA

Actualment, la CHX treballa en el desenrotllament de diferents mòduls predictius, tant meteorològics com hidrològics, amb el suport d’informació proporcionada per AEMET i AVAMET, així com per models desenrotllats pel Centre d’Enginyeria Hidràulica del Cos d’Enginyers dels EUA (HEC-HMS) i l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (grup Tetis). Tot este conjunt de dades s’està integrant en la plataforma Delft-FEWS, amb la finalitat de crear un visor operatiu que facilite la presa de decisions, assenyalen les mateixes fonts.

Està previst que esta primera versió del SAP s’amplie pròximament mitjançant un contracte ordinari en tramitació, amb l’objectiu de desplegar un sistema integral d’alerta que cobrisca tota la demarcació hidrogràfica del Xúquer i reforçar, així, la capacitat d’anticipació i resposta enfront de les inundacions.

L’absència d’un sistema d’estes característiques, a diferència d’altres confederacions com la de l’Ebre, que sí que compta amb un sistema d’ajuda a la decisió, és un dels elements que ha agitat la Generalitat per a qüestionar el paper de la CHX en l’avinguda del 29 d’octubre de 2024. Fa uns dies, en la comissió de la dana en el Senat, el subdirector general de Domini Públic Hidràulic i Infraestructures del Ministeri, i exresponsable en la confederació de l’Ebre, Francisco José Hijós Bitrián, va explicar precisament este sistema, adaptat a la realitat del seu territori.

En eixe cas, el seu sistema d’ajuda a la decisió funciona com un sistema de semàfors regulat, segons la metàfora utilitzada per l’expert. Segons les precipitacions i la informació disponible, el sistema ajuda a gestionar els embassaments, a decidir quins s’activen i quins no, perquè les avingudes puguen anar sent regulades i no es vagen sumant els cabals dels afluents. En el cas de la CHX, les capes d’informació que es volen anar sumant per a anticipar decisions partixen de previsions d’Aemet, dades pluviomètriques, sensors de cabals o dades del Patricova o la cartografia de zones de risc, entre d’altres.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents