L’oferta de vivenda assequible a València cau a mínims històrics

La venda de vivenda protegida a València ha caigut a mínims històrics després d’anys en què a penes s’han edificat pisos de VPO perquè als promotors no els eixien els números. En el primer trimestre de l’any s’han venut a la Comunitat Valenciana 134 pisos de VPO (a un preu taxat assequible) en un mercat immobiliari amb 27.479 transaccions, segons dades del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de València. La xifra suposa que només el 0,49 % de les compravendes era d’un pis de protecció oficial, malgrat que l’objectiu de l’Administració és que superen el 30 %.

La distribució de compravendes de vivenda a la Comunitat Valenciana ha mantingut el tradicional lideratge de la de segona mà amb el 81,5 %. El pes de les cases d’obra nova s’ha incrementat fins al 18,5 %, amb un desglossament del 18,01 % en vivenda lliure i un 0,49 % en protegida. La Generalitat Valenciana va augmentar, el mes de setembre passat, el preu màxim de mòdul pel qual es podien vendre les vivendes protegides fins als 2.400 euros el metre quadrat després d’anys en què els promotors no impulsaven projectes perquè perdien diners (a València estava abans a 1.819 euros el metre quadrat).

Màxim desfasat

Els promotors denuncien que el màxim de 2.400 euros el metre quadrat s’ha tornat a quedar desfasat, especialment en ciutats com València, a on el cost de la vivenda és superior. Vicente Díez, portaveu del Col·legi d’API de València, reconeix que l’oferta actual de vivenda assequible en venda “és inadmissible”. “El raonable és arribar al 30 %, però, en els últims anys, s’ha fet molt poca vivenda protegida”, lamenta. Díez insistix en el fet que la protecció de la vivenda és essencial perquè les persones tinguen accés a preus raonables.

Escalada de preu

La falta de VPO en el mercat es produïx en un moment en el qual el preu dels pisos s’ha disparat a nivells de la bambolla. El cost de la vivenda a la Comunitat Valenciana ha registrat, en l’inici de 2025, la seua major pujada en els últims 18 anys, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El preu dels pisos ha patit un increment interanual, en el primer trimestre de l’any, d’un 12,3 %. L’encariment és major en el cas dels pisos de segona mà (que copen el 80 % del mercat), amb un 12,8 %. El recalfament del mercat immobiliari s’està accelerant de manera paral·lela a la baixada dels tipus d’interés.

En una escalada sense fi, el cost dels pisos encadena 44 trimestres consecutius d’alces interanuals. La pujada del primer trimestre de l’any quasi dobla la del primer trimestre de 2024, quan a la Comunitat Valenciana es va incrementar un 6,5 %. La dada d’enguany és equivalent a les que es registraven durant la bambolla immobiliària.

Les dades de l’INE precisen que les vivendes d’obra nova van pujar un 9,7 % a la C. Valenciana, i les de segona mà, quasi un 13 %. Per a arribar a unes dades similars, cal remuntar-se al segon trimestre de 2007 (just abans de l’esclat de la bambolla), quan els pisos van pujar un 13,9 %. La gran punxada es va produir en 2008 i, sobretot, a principis de 2009, quan el valor de la vivenda a la C. Valenciana va registrar un enfonsament del 5,2 %. El cicle de caiguda es va mantindre fins a 2015 i el cost de la vivenda va acumular una baixada del 32,4 %, segons dades de l’INE.

Màxim històric a València

Els preus de la vivenda han presentat pujades de dos dígits en totes les comunitats autònomes espanyoles. L’encariment s’està donant sobretot en el mercat de la vivenda de segona mà. La pujada dels últims dotze mesos ha provocat que en la ciutat de València s’haja registrat el màxim històric.

Suscríbete para seguir leyendo