Dènou anys de l’accident del metro de València
El 3 de juliol romandrà en la memòria dels valencians, igual que també ho farà a partir d’ara el 29 d’octubre

Monument a les víctimes del metro en una imatge d’arxiu / Levante-EMV
Les grans tragèdies no s’obliden i queden marcades en el calendari. El 3 de juliol sempre romandrà en la memòria dels valencians, igual que també ho farà el 29 d’octubre. L’accident de metro del 3 de juliol de 2006 es va saldar amb 43 persones mortes (41 passatgers, la interventora i el maquinista). I 47 persones ferides més. A partir d’eixe dia, la història de l’accident del metro de València va permetre vore el pitjor i el millor de la política valenciana. Ara, 19 anys després, la història es repetix després d’una riuada que va arrasar part del territori valencià i va deixar la xifra de 228 morts.
La lluita i la memòria
La història de l’accident de metro es recorda hui per la lluita de les famílies per a les quals tot va canviar eixe dia. Es van unir en l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (Avm3j) i cada any fan un homenatge, depositen flors i es retroben per a recordar els seus i els anys de lluita. L’Avm3j es va acomiadar de la societat valenciana en 2020, després d’aconseguir, el 27 de gener de 2020, que la titular del Jutjat Penal número 6 de València condemnara quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), declarats culpables d’un delicte contra els drets dels treballadors en concurs ideal amb 43 delictes d’homicidi per imprudència greu professional i 36 delictes de lesions al considerar que l’accident era “previsible i evitable” amb les mesures de seguretat adequades que no es van implantar en aquell moment.
El mantra i la visibilitat
L’accident de metro de València va viure anys en l’ombra. Bé ho saben uns familiars que van vore com el relat d’un accident “imprevisible i inevitable” s’imposava en la versió oficial dels qui van voler resoldre l’assumpte des del principi. I és que el tren va descarrilar mentres la ciutat es preparava per a rebre el papa Benet XVI en la Trobada Mundial de les Famílies i la intenció de tapar la tragèdia i passar pàgina va ser una realitat que va fer que les famílies es regiraren, s’uniren i protagonitzaren una lluita digna d’admiració. Així, cada dia 3 de mes es concentraven. A vegades sent els justos i amb l’única cobertura mediàtica de Levante-EMV. L’objectiu era visibilitzar la seua lluita i que l’accident de metro més greu de la història d’Espanya no caiguera en l’oblit i sota la carpetada del precipitat veredicte d’“imprevisible i inevitable”. Un mantra defés durant anys fins que la segona comissió d’investigació sobre l’accident en les Corts (2016) i la sentència del Jutjat Penal 6 de València (2020) va clevillar per sempre. I va permetre a l’Associació Víctimes del Metro 3 de juliol (Avm3j) canviar la suma que els va donar visibilitat.
Les 105 concentracions que van haver de convocar durant nou anys per a denunciar que continuaven “esperant respostes” van deixar gravada a foc en la memòria de la ciutadania valenciana la data del 3 de juliol. Hui es complixen ja 19 anys.
Suscríbete para seguir leyendo
- Rescaten un home de 69 anys després de caure per un talús de set metres a Cullera
- El Perelló, les Palmeres i Motilla tanquen les seues platges per la contaminació de l’aigua
- Estes són les 10 carreres amb la nota de tall més alta per al curs que ve
- Educació oferirà 14.261 vacants en les adjudicacions de juliol
- Bromera, 40 anys d’èxit i lideratge en valencià
- Un grup ultra reivindica l’atac a la seu del PSPV
- Un negoci que va a més a Xàbia: finques senceres de lloguer turístic
- Ferit un valencià en el primer ‘encierro’ dels Sanfermines 2025