Italians, francesos i ucraïnesos: els nous veïns del Cabanyal

La població del Cabanyal-Canyamelar està canviant amb passes de gegant, una cosa que, a mitjà termini, sens dubte, afectarà l’“orgullosa” idiosincràsia del barri, que sempre ha gaudit d’una forta personalitat, diferenciada de la resta de la ciutat. La població estrangera, que l’any 2010 significava el 15,9 % (3.332 veïns), ha passat a l’actual 27 % (5.321 veïns), quasi el doble. Però no només ha canviat en quantitat, també ha canviat la procedència. L’any 2010, la nacionalitat majoritària dels estrangers la representaven els nascuts a Romania (673, el 20,2 % dels estrangers), mentres que en l’actualitat s’ha ampliat el ventall de procedència i són els italians els que representen el major grup d’estrangers (575, el 10,8 % del total), amb tot el que això significa, mentres que els romanesos han passat a ocupar el tercer lloc (482, el 9,1 %), després dels colombians (487, el 9,2 %). Els seguixen els francesos (281, el 5,3 %), anglesos (261, el 4,9 %), ucraïnesos (228, el 4,3 %), pakistanesos (204, el 3,8 %), alemanys (202, el 3,8 %), etc.

Però no només ha augmentat la població dels nascuts fora de les nostres fronteres, al mateix temps ha disminuït el nombre dels veïns actuals nascuts en l’Estat espanyol, que han passat de 17.600 l’any 2010, als 14.364 de l’any 2025, amb un descens més notable entre els nascuts en la ciutat de València, que han passat de 13.678 l’any 2010, als 11.274 l’any 2025. El resultat és que, en estos moments, tan sols el 57,3 % dels veïns actuals del Cabanyal-Canyamelar han nascut en la ciutat de València, enfront del 65,3 % de fa 15 anys. Es desconeix quina quantitat dels nascuts en la ciutat de València ho han fet en el mateix barri, com era tradicional, perquè és un detall que no arreplega l’estadística municipal, però em tem que el descens serà molt més significatiu.

Si bé l’augment de la població nascuda en l’estranger és una cosa que es repetix en tots i cada un dels barris de la ciutat, no és menys cert que, mentres que en el conjunt de la ciutat, el total de la població ha augmentat, al passar de 810.444 veïns en 2010 als 844.424 veïns actuals, en el barri del Cabanyal-Canyamelar, ha disminuït, al passar de 20.932 veïns l’any 2010 als 19.685 veïns actuals, amb un fons que es va tocar, en eixe descens, l’any 2022, amb 19.201 veïns. Un descens que s’acreix si prenem com a referència l’any 1970, any en el qual la població va arribar a ser de 32.312 habitants (estem quasi en la mitat), la major part d’ells nascuts en el barri.

És clar que la llarga travessia que ha patit especialment la part central del barri del Cabanyal, amb la “sagnant” gestió municipal durant diverses legislatures i amb l’intent de portar avant la prolongació de l’av. Blasco Ibáñez, és la principal responsable de la despoblació, situació que ha començat a recuperar-se amb l’aprovació del nou planejament, malgrat l’influx negatiu que està significant l’encariment de la vivenda i el fenomen dels apartaments turístics. Estem assistint al fet que moltes vivendes de planta baixa, algunes de tot just 35-40 metres, anteriorment buides, ocupades il·legalment o convertides en magatzems de ferralla, ara es reconvertixen en apartaments turístics, la qual cosa, si bé és cert que en un primer moment va ajudar a l’inici de la regeneració del barri, en estos moments està impedint que ho faça al mateix temps que augmenta de manera més significativa la recuperació de la població perduda. Esta dificultat es veu agreujada pel fet que molts dels nascuts en el barri es veuen expulsats d’este a l’hora d’independitzar-se i poder accedir a la compra o el lloguer d’una vivenda en el seu propi barri, a causa de l’encariment que ha patit en els últims anys.

De la informació aportada per l’Oficina del Pla Cabanyal-Canyamelar, cal ressenyar que, en el període 2007-2010, es van adquirir i van derrocar 115 immobles amb capacitat d’albergar 96 vivendes, i es van comprar 600 unitats aproximadament. Si tenim en compte que el nombre aproximat de vivendes a derrocar per a poder albergar la prolongació de Blasco Ibáñez ascendia a 1.600, podem apreciar la rellevant “destrossa urbana i social” causada per l’afortunadament avortat PEPRI. Tenint en compte la ràtio mitjana d’habitants/vivenda que adopta el PGOU, que se situa en 2,3 habitants/vivenda, bastaria esta circumstància per a explicar el descens de la població i la responsabilitat d’una determinada gestió municipal, portada avant durant diverses legislatures.

L’injuriat efecte gentrificador que amenaça la sostenibilitat de la regeneració urbana dels centres històrics en les grans ciutats ha arribat al Cabanyal per a quedar-se i perpetuar-se, llevat que una actuació decidida de les diferents administracions aposten per posar-li fre, amb la construcció del parc públic estable de vivendes protegides en lloguer social, que preveu el PAC, amb entre 802 i 953 vivendes per a una gestió pública destinada a garantir el dret constitucional a l’ús d’una vivenda digna i, complementàriament, a acomodar a la baixa els preus de mercat i a impedir les actuals tendències a la gentrificació. Una gentrificació que, sens dubte, tindrà efectes perniciosos per a la supervivència d’alguns dels seus valors tradicionals. Un efecte que s’ha superposat i multiplicat per l’existència d’un gran nombre de solars i immobles deshabitats (2.800 vivendes buides en 2011, després de l’expulsió dels seus veïns), i en venda a l’inici del procés, la qual cosa ha facilitat l’arribada d’inversors i veïns nous amb més poder adquisitiu, molts d’ells estrangers, com mostra l’estadística municipal i és fàcil comprovar amb un simple passeig pels nostres carrers i terrasses. Uns inversors que estan apostant de manera quasi exclusiva en la promoció de lloguers turístics, residències d’estudiants o hotels apartament.

Suscríbete para seguir leyendo