La pel·lícula de Blasco Ibáñez que va poder ser i no va ser: publiquen el guió d’‘Amor andaluz’

La Casa Museu Blasco Ibáñez publica per primera vegada el guió literari original d’Amor andaluz, un esborrany d’argument o escenari escrit per Vicente Blasco Ibáñez i que Hollywood va rodar amb el nom d’Argentine Love. Es tracta d’una pel·lícula d’Allan Dwan que hui es considera perduda. El guió d’esta pel·lícula, que s’exhibix actualment en la Casa Museu Blasco Ibáñez, es publica per primera vegada per a gaudi dels amants de les novel·les cinematogràfiques, arguments de pel·lícules que s’imprimien en forma de fulletó en revistes o en format de llibre de butxaca en col·leccions.

En concret, Amor andaluz, o Argentine Love, en la seua versió en anglés, aborda la història d’un matrimoni concertat entre una dona argentina i un home que els seus tutors trien per a ella. No obstant això, la jove, interpretada per Bebe Daniels, està enamorada i ix amb un altre home, que estarà disposat a matar a qualsevol pretendent de la seua enamorada.

Estes novel·les, que van proliferar en paral·lel a la consolidació del cine com a espectacle de masses, eren, en realitat, versions resumides dels arguments novel·lats que estaven il·lustrades amb fotogrames i amb textos que subministrava el mateix film. Les adaptacions es construïen a partir dels intertítols i els materials proporcionats per les companyies cinematogràfiques, la qual cosa dona fe del seu caràcter publicitari.

Amor andaluz es publica dins de l’obra Blasco Ibáñez: Siete argumentos y un guión cinematográfico, que recopila alguns dels textos que l’autor valencià va escriure per a la pantalla gran, inclòs el llargmetratge La encantadora Circe.

Reedició de Flor de mayo

La publicació d’este guió coincidix també amb el 130 aniversari de Flor de mayo, una de les obres referencials de l’autor valencià, en què el naturalisme característic de l’obra està en la seua màxima esplendor. Per a celebrar-ho, la Casa Museu de Blasco Ibáñez i l’Ajuntament de València han reeditat el clàssic i han organitzat una exposició juntament amb les làmines i il·lustracions que Segrelles va pintar per a ell, a més de rutes guiades pels escenaris que es mencionen en esta novel·la.

L’obra Flor de mayo seguix la vida d’un grup de pescadors i pescadores del Cabanyal i la seua relació amb la mar, font de vida, però també de mort. Així, els principals personatges, que van des de la tia Picores fins a Pascualo, Tonet i Dolores, viuran les angoixes d’un segle XX complex, en què la pobresa i la misèria assotaven encara més als qui es dedicaven a la mar.

Suscríbete para seguir leyendo