Enrique i M. Ángeles Fayos, gestors d’emocions des del Teatre Olympia

El cognom Fayos està vinculat, des de fa tres generacions, al món de la cultura a València. Els germans Enrique i María Ángeles Fayos estan al capdavant d’Olympia Metropolitana, que aglutina no pocs espais culturals: els teatres Olympia i Talia de València, els auditoris de Torrent i de la Vall d’Uixó, Palau Altea o Cinestudio d’Or, també en el Cap i Casal. A més, produïxen, distribuïxen i estan al capdavant de diverses companyies teatrals i de l’escola d’arts escèniques Olympia. Uns autèntics “gestors d’emocions”. Per això i per ser sinònim de defensa de les arts escèniques valencianes, este diari els reconeix amb el Premi Levante-EMV 2025 en la categoria d’oci, patrocinat per Fotur.

Els germans Fayos estan al capdavant d’un dels referents de la cultura a València, com és el Teatre Olympia, entre d’altres. Tot va començar amb el seu avi, propietari dels cines Goya. I la cosa va continuar amb el seu pare, que va impulsar la reconversió de l’històric Olympia en teatre, després de dècades com a sala de projecció cinematogràfica. Ara continuen eixe llegat familiar amb un equip de prop de 100 persones als quals els germans Fayos no deixen de lloar. “U val el que val el seu equip, i tenim un gran equip”, asseguren.

“Plaça” imprescindible

El Teatre Olympia és un referent cultural de la ciutat que compta amb una arrelada presència no només entre els valencians, sinó també entre els artistes de renom que han passat per les seues taules. Una “plaça” imprescindible, com les estreles de les taules qualifiquen este lloc cada vegada que passen per la sala del carrer Sant Vicent.

El Teatre Olympia es va inaugurar el 10 de novembre de 1915 amb El barbero de Sevilla. Durant tota la seua història, l’Olympia ha anat reinventant-se i adaptant-se al que demandava el públic: de teatre es va convertir en sala de cine per a després tornar a convertir-se en teatre. Després de 50 anys dedicat al cine, en 1984 es va recuperar per a l’escena.

Des de llavors, l’objectiu dels germans Fayos i el seu equip és un teatre que “interesse el públic de hui, que tracte temes i històries actuals, que es divertisca i que el faça sentir. El nostre objectiu és educar, a més d’entretindre i divertir”.

I tant que ho fan. Només l’any passat van tindre 400.000 espectadors i van programar més de 1.000 funcions de tots els espais que gestionen amb un objectiu clar: “La il·lusió en els ulls de la gent que ve al teatre”.

Entrar al cor dels espectadors és el dia a dia d’estos germans. Per als Fayos, més enllà de gestionar una de les empreses de gestió cultural més importants d’Espanya, “nosaltres gestionem emocions, i això és molt gratificant. Veure com gaudix el públic no té preu”, asseguren.

Tanmateix, matisen que dedicar-se a això també és “un risc, perquè, al ser intangibles, u no sap el que passarà. A mi el que més m’agrada és posar-me al final de la sala i veure com la gent ix de contenta. És un plaer”, diu rotund Enrique Fayos.

La vida real

Entre els seus reptes, paradoxalment, està “alçar el teló cada dia”. Han passat una pandèmia, una dana i un vertiginós canvi tecnològic que posa a prova cada vegada la resiliència de les arts escèniques. Des del bastió del carrer Sant Vicent apel·len a l’autenticitat del teatre. “El teatre és la vida real, no hi ha intel·ligència artificial que valga, és el més autèntic que hi ha”, conclouen.

Suscríbete para seguir leyendo