Sanitat critica l’“escassa activitat” en salut mental del Ministeri en la zona zero de la dana

La Conselleria de Sanitat considera “escassa” l’assistència psicològica duta a terme per les unitats de salut mental d’emergències (USME), posades en marxa pel Ministeri de Sanitat, en la zona zero de la dana; motiu pel qual ha remés una queixa a l’executiu, perquè “no és raonable que estos dispositius, una vegada operatius huit mesos després de la dana, mostren un nivell d’activitat tan baix”. Així ho defén el director general de Salut Mental de la Generalitat, Bartolomé Pérez, que assegura que “la detecció i prevenció” de les USME “està molt lluny del que esperàvem”.

Segons les dades de l’executiu, les 12 USME desplegades a la Comunitat Valenciana han realitzat prop de 500 actuacions comunitàries en els dos mesos que fa que treballen en col·laboració amb més de 30 entitats socials, educatives, sanitàries i comunitàries. Entre estes, s’han fet tallers de primers auxilis psicològics, programes d’expressió emocional en escoles o acompanyament a professionals sanitaris. I insistixen que “els efectes en salut mental associats a desastres tendixen a intensificar-se a partir del sext mes”, encara que es van posar en marxa en juliol —es van anunciar primer per a febrer—, nou mesos després de la tragèdia. El pròxim dia 29 es complirà un any de la fatídica dana.

No obstant això, la Generalitat assegura, “segons els informes mateixos” del Ministeri, que només s’ha atés 262 persones i s’han fet 472 intervencions, malgrat comptar amb 48 professionals. Segons explica Pérez, “a Paiporta a penes s’han atés 31 persones, i a Utiel, només una; mentres que Chiva encapçala l’estadística, amb 62 persones ateses”. De fet, explica que a Paiporta els han plantejat retirar una de les dos USME per “la seua escassa activitat”, a la qual cosa la Conselleria “s’ha negat”, perquè la xarxa autonòmica ha detectat “un increment de l’atenció d’un 60 %”.

Una activitat “25 vegades superior”

En contraposició, Sanitat xifra en 6.674 els pacients atesos, una xifra que és “25 vegades superior a la de les USME”. Cal assenyalar dos coses: que és la Generalitat qui té les competències en salut mental i que la seua activitat va començar fa un any, només ocórrer la tragèdia.

Pérez assenyala l’increment de les consultes de psicologia i psiquiatria a Paiporta, a on són un 58 % superiors a l’època anterior a la dana; a Picanya, amb un 26 % més; i a Utiel, a on es registra una crescuda d’un 24 %. No obstant això, en el Fòrum de la Reconstrucció organitzat per Levante-EMV, el director general mateix va assegurar que l’impacte psicològic està sent molt menor del que pensaven inicialment, ja que s’esperaven “una hecatombe”.

“Capacitat d’adaptació”

El Ministeri defén el seu treball i la seua capacitat d’“adapatació i innovació”. Assenyalen la posada en marxa d’una unitat específica a Catarroja per a l’atenció a persones vinculades a les associacions de víctimes, en la qual ja s’ha atés nou persones, sis d’elles de manera continuada. A més, destaquen espais comunitaris, entesa com “una pràctica viva, participativa i transformadora”, com els tallers d’escolta per a hòmens a Algemesí, grups de ventilació emocional per a professionals a Sedaví, i tallers intergeneracionals a Aldaia i Utiel.

Suscríbete para seguir leyendo