La Companyia Nacional de Teatre arriba al Rialto amb ‘La fortaleza’

La Companyia Nacional de Teatre Clàssic oferix en el Rialto La fortaleza, escrita i dirigida per Lucía Carballal. Es podrà veure del 16 al 19 d’octubre i comptarà amb un col·loqui, després de la funció del dia 16, a càrrec de l’equip artístic.

L’espectacle forma part del cicle “Diàlegs contemporanis”, l’objectiu fonamental del qual és reivindicar la capacitat dels clàssics per a influir en la creació contemporània i, al seu torn, poder brindar la possibilitat que autors de l’actualitat il·luminen els aspectes menys coneguts d’estes grans obres. En este cas, La fortaleza dialoga amb El castillo de Lindabridis, de Calderón de la Barca, obra dirigida per Ana Zamora, que va estar en la programació del teatre Principal la temporada passada i que se centra en la figura del pare absent.

L’obra gira entorn de l’herència. Tot allò, material o immaterial, que rebem dels nostres pares, també el patrimoni cultural que, com a societat, heretem de les generacions que ens van precedir. Si bé el motor de l’obra de Calderón és l’afany d’una princesa per heretar el regne patern, La fortaleza aborda l’anhel d’una filla per ocupar un lloc en la vida del seu pare, un arquitecte desaparegut a qui va conéixer molt poc i a qui ja només pot accedir a través dels edificis que va construir.

L’autora i directora Lucía Carballal establix un nexe entre la seua pròpia biografia i El castillo de Lindabridis. “Mai vaig pensar que el meu pare, la seua absència i la seua arquitectura em donarien la clau per a accedir a Calderón, o que Calderón em donaria la clau per a accedir al meu pare, al qual no vaig poder conéixer massa”, assenyala la directora.

L’obra està narrada per tres actrius, Mamen Camacho, Natalia Huarte i Eva Rufo, que oferixen tres perspectives, tres intents de construir un pare i, al mateix temps, escapar d’ell, tres maneres de mirar al passat des de la contemporaneïtat, tres punts de vista diferents que corresponen a diferents etapes de la vida, perquè, amb el transcurs dels anys, cada vegada que mirem al passat ho fem de manera diferent. Completen l’equip artístic Pablo Chaves Maza (AAPEE), responsable de l’escenografia i del vestuari; Benigno Moreno, en el disseny de so, i Elvira Ruiz Zurita, a càrrec del treball de videoescena.

L’espai escènic és molt conceptual i simula una sala d’exposicions d’un museu d’art contemporani, amb una escultura penjant del sostre que representa una al·legoria del castell volador de Lindabridis, i relacionant-la amb els edificis —fortaleses— que com a arquitecte va construir el pare de l’autora. Una escenografia que ens parla del vincle amb el pare, d’allò que resulta inassolible, de la relació entre el fet terrenal i l’ideal. La fortaleza és una obra honesta, profunda i molt personal, en la qual Lucía Carballal s’obri en canal per a acostar-se al seu pare reflexionant sobre l’herència rebuda, una obra amb la qual tanca un cicle i que recupera el bon teatre com a catarsi.

Suscríbete para seguir leyendo